Opinió

opinió

El cafè diari

La lectura és un hàbit que ofereix un gran nombre de beneficis

Un dels meus pla­ers des de fa molts anys ha estat anar a fer el tallat al bar a pri­mera hora del matí amb els dia­ris d’acom­pa­nyants a la taula. El sabor de la lec­tura es dilu­eix amb el del cafè i tot ple­gat suma valor i es pot fer l’arren­cada del dia amb nous conei­xe­ments i amb consciència de quina és la rea­li­tat que ens envolta. En la dar­rera etapa labo­ral de tele­tre­ball el bar pro­per on visc s’havia con­ver­tit per a mi en la seu de tro­bada amb la premsa i en el punt d’inici de la jor­nada. La pandèmia ho va cap­gi­rar tot. Els dia­ris, sota la con­demna de ser pos­si­bles trans­mis­sors de virus (de la mateixa manera que la resta d’objec­tes), van des­a­parèixer de les estan­te­ries de la res­tau­ració i després de la pit­jor època de con­fi­na­ments i tan­ca­ments alguns esta­bli­ments no els han recu­pe­rat.

En un prin­cipi els que for­men part d’aquest dar­rer grup dona­ven l’argu­ment de la pandèmia, però ara ja no n’hi ha, d’argu­ment. Al bar que hi ha al cos­tat de casa meva (l’únic que tenim a prop uns cen­te­nars de veïns) ja no n’hi ha, de dia­ris. I com aquest esta­bli­ments tam­poc d’altres, que han dei­xat sense vida aquesta pràctica tan cons­truc­tiva de molta gent, que apro­fi­tava l’estona del cafè per lle­gir i posar-se al dia de l’actu­a­li­tat infor­ma­tiva.

És cert que en l’època d’inter­net les infor­ma­ci­ons es poden bus­car de manera digi­tal, però penso que no és el mateix. No és només el fet de tocar paper, poder anar enda­vant i enrere amb les pàgines en tota la seva ampli­tud, lle­gir els detalls dels repor­tat­ges; és també soci­a­lit­zar. Els que buscàvem dia­ris al matí ens coneixíem, els inter­canviàvem entre tau­les i fins i tot a vega­des con­versàvem sobre els tex­tos lle­gits.

La lec­tura és un hàbit que ofe­reix un gran nom­bre de bene­fi­cis i un enri­qui­ment per­so­nal, i la lec­tura pau­sada de dia­ris aporta la pos­si­bi­li­tat d’infor­mar-nos més enllà dels flai­xos dels titu­lars. Si es lle­geix més d’un diari (cosa que vega­des passa men­tre es fa un cafè al bar) hi ha la pos­si­bi­li­tat del con­trast, d’assa­bo­rir les opi­ni­ons dels arti­cu­lis­tes, de fer-les nos­tres o de ser crítics. Defenso aquesta lec­tura en paper i que els bars de casa nos­tra siguin cons­ci­ents de la importància de poten­ciar-la entre els seus cli­ents, com a valor cul­tu­ral i de soci­a­lit­zació. Per mi, i per molta gent, el cafè amb diari és molt més que un cafè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.