Opinió

De reüll

I tant que la regla fa mal!

Començo a tenir una edat en què les coses m’aga­fen ja fora de ter­mini. Quan vaig tenir els fills, el permís de pater­ni­tat era amb prou fei­nes de quinze dies (tretze pre­vis­tos per la Segu­re­tat Social més dos de l’empresa) i ara ja són setze les set­ma­nes en què els pares poden tenir cura dels fills. També vaig pagar cares les esco­les bres­sol si volia tre­ba­llar des dels sis mesos de les cri­a­tu­res fins que van tenir els tres anys per anar a l’escola. Em sem­bla recor­dar que vora els 200 euros men­su­als pagava a l’escola bres­sol pública del poble. Ara que ja he parit i criat i que la regla ja no em fa mal (ja m’ho deia la mare, que en criar la regla em can­vi­a­ria), s’aprova un permís mens­trual. I quina feli­ci­tat veure-la reco­ne­guda! La mesura, qüesti­o­nada per aquells qui es plan­te­gen quin mal pot fer un fet natu­ral, obre una escletxa a la mirada de gènere sobre les con­di­ci­ons del tre­ball. A més, ajuda a nor­ma­lit­zar el fet que les mens­tru­a­ci­ons poden arri­bar a ser inva­li­dants. Com pots tre­ba­llar quan t’estàs trin­xant per les entra­nyes? Ara que faig clas­ses, a l’ins­ti­tut, nois i noies es bur­xen defen­sant allò que cre­uen que fa més mal. Per a ells, un cop de peu als tes­ti­cles, i per a elles, el part. Ho sos­pi­ten, perquè les ram­pes de la regla també les fan reca­ra­go­lar-se de mal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.