Opinió

Tribuna

Maria del Mar i Ada

“Maria del Mar, mare coratge, ha decidit reclamar al Parlament Europeu una normativa que equilibri i harmonitzi Espanya amb altres països més valents i rigorosos, pel que fa a la relació entre els propietaris i els que no ho són

Té una filla, un habi­tatge i una hipo­teca. En qual­se­vol cas això ja sol sig­ni­fi­car pre­o­cu­pa­ci­ons, les que com­porta un pro­jecte majo­ri­tari entre nosal­tres, com és la com­pra d’un pis. En el cas de la Maria del Mar la cosa és força més com­pli­cada: algú es va colar en algun moment o altre dins de casa seva, sense que ara importi si pri­mer va llo­gar el pis i després el llo­ga­ter no li va poder pagar ( la figura s’ano­mena “inquio­cupa”), si abu­sant de la seva bona volun­tat o d’una relació sen­ti­men­tal, hi va haver qui se’n va apro­fi­tar, o sen­zi­lla­ment ens tro­bem davant d’un cas d’ ini­cial usur­pació que amb el pas de molt pocs dies esdevé el blin­datge quasi invul­ne­ra­ble de qui para­do­xal­ment s’ano­mena jus­ta­ment el con­trari.

Quin és l’ordre de pri­o­ri­tats entre un ocupa vul­ne­ra­ble i l’ocu­pada en aquest cas, dona i vul­ne­ra­ble, en tan­tes oca­si­ons una redundància? La justícia està lli­gada de peus i mans per una legis­lació que l’obliga a pos­po­sar o para­lit­zar els des­no­na­ments, quan aquests afec­tin per­so­nes que es tro­ben en situ­a­ci­ons precàries. És que ho és, de precària, la de la Maria del Mar, que amb una filla de deu anys i neces­si­tada de dema­nar préstecs per pagar la hipo­teca, es troba ara que ni pot viure al pis ni el pot llo­gar per treure’n uns diners? Haurà de saber a més la gent que si en l’habi­tatge ocu­pat té con­trac­tada la llum, l’aigua o el gas i volgués tallar-los, la Maria del Mar podria ser acu­sada de coac­ci­ons.

Maria del Mar, mare coratge, ha deci­dit recla­mar al Par­la­ment Euro­peu una nor­ma­tiva que equi­li­bri i har­mo­nitzi Espa­nya amb altres països més valents i rigo­ro­sos, pel que fa a la relació entre els pro­pi­e­ta­ris i els que no ho són, quel­com aquí no gaire resolt mal­grat tenir reco­ne­gut el dret de pro­pi­e­tat com en totes les cons­ti­tu­ci­ons libe­rals del nos­tre entorn occi­den­tal. Que podrà fer Europa, davant d’una sen­si­bi­li­tat que a Cata­lu­nya sem­bla espe­ci­al­ment pro­cliu a jus­ti­fi­car el feno­men, com es reflec­teix en el fet que som de llarg la comu­ni­tat amb més casos d’ocu­pació? Si Cata­lu­nya és ja cam­pi­ona d’aquesta xacra, a Bar­ce­lona a més de la legis­lació esta­tal que no solu­ci­ona la situ­ació i d’un seguit de nor­mes autonòmiques que pro­te­gei­xen més l’ocupa que el pro­pi­e­tari, tenim una alcal­dessa que afa­vo­reix el feno­men, que amenaça els pro­pi­e­ta­ris pro­mo­tors de no con­ce­dir-los llicències de cons­trucció (així ho han denun­ciat alguns d’ells) si no fan als ocu­pes con­trac­tes de llo­guer a preus soci­als (es pot sin­ce­ra­ment pen­sar que el paga­ran?) i que jus­ti­fica l’ocupa, cri­mi­na­lit­zant la gent que en molts casos amb grandíssim esforç, intenta asse­gu­rar una mica l’incert futur dels seus fills o blin­dar una vellesa en què pot­ser no hi ha pensió de jubi­lació.

L’ocu­pació és un feno­men social que pro­voca desin­cen­ti­vació econòmica: els inver­sors a altres llocs més segurs, depre­ci­ant el preu dels immo­bles que con­vi­uen amb els ocu­pats, i gene­rant sobre ells efecte mimètic i per tant, inse­gu­re­tat: qui està fent refor­mes o ha anat una tem­po­rada a viure fora o ha llo­gat a qui després esdevé insol­vent, veure el pis ocu­pat genera sens dubte una sen­sació d’inse­gu­re­tat, que s’enco­mana a qui encara no s’ha tro­bat en la situ­ació, però la pot témer. Però sobre­tot l’ocu­pació és una més de les situ­a­ci­ons en què l’admi­nis­tració car­rega sobre l’indi­vidu par­ti­cu­lar la res­pon­sa­bi­li­tat que com a poder públic li per­toca resol­dre: exis­teix un pro­blema d’habi­tatge i ho ha d’aten­dre, però no per­me­tent la usur­pació als que ja el tenen solu­ci­o­nat.

Com que és de Sant Sadurní, la Maria del Mar pot­ser no sap que l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, res­pon­sa­ble en gran part d’aquesta situ­ació que s’ha anat repro­duint en molts muni­ci­pis de l’àrea metro­po­li­tana, tor­narà a ser la can­di­data d’En Comú Podem, el par­tit de la supo­sada puresa, i de la mani­festa volun­tat de reno­vació en els càrrecs, que li ha dema­nat que repe­teixi per ter­cer cop. Ada diu a Maria del Mar que tor­narà a pre­sen­tar can­di­da­tura, perquè el pro­jecte que pro­po­sava fa set anys encara no s’ha fet rea­li­tat. I és cert, encara queda una mica per aca­bar l’esfon­dra­ment de la mera­ve­llosa ciu­tat que, mal­grat tots els esforços, con­ti­nua resis­tint sota la brutícia, el soroll, la inse­gu­re­tat i el caos, màgica i estesa al llarg del lito­ral medi­ter­rani, espe­rant paci­ent­ment que totes les Maria del Mar de la nos­tra època enten­guin per fi que cal una espe­rança i una alter­na­tiva de govern per a Bar­ce­lona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia