Opinió

Raça humana

El preu de la teca africana

L’ano­me­nen teca afri­cana i és una de les fus­tes nobles més deli­ca­des i resis­tents que s’uti­lit­zen com a pavi­ment, tarima i mobi­li­ari fi, a l’inte­rior o a l’exte­rior, i per a la cons­trucció naval. L’afrormòsia (Peri­copsis elata) és un arbre immens que s’alça fins a 45 metres, que neces­sita entre 120 i 200 anys per obte­nir el diàmetre neces­sari per ser tallat, que es troba en situ­ació de perill a causa de la gran demanda inter­na­ci­o­nal i que ja s’ha extin­git en diver­sos països de l’África occi­den­tal i cen­tral; actu­al­ment està pro­te­git per la Con­venció sobre el Comerç Inter­na­ci­o­nal d’Espècies Amenaçades (Cites), que en regula i limita les expor­ta­ci­ons, però una inves­ti­gació publi­cada a Pla­neta Futuro demos­tra fins a quin punt les lleis són paper mullat a la pràctica. A la República Democràtica del Congo, que conté la segona selva més extensa del món, s’hi amiga el cos d’uns quants delic­tes sobre l’extracció il·legal d’afrormòsia, de mine­rals pre­ci­o­sos i metalls estratègics des­ti­nats al comerç mun­dial. El mètode: con­nivència cor­rupta entre grans com­pa­nyies –la majo­ria xine­ses, però també nord-ame­ri­ca­nes, sud-afri­ca­nes, euro­pees– i auto­ri­tats locals amb el suport de l’exèrcit i l’atrac­tiu reclam de l’exo­ne­ració d’impos­tos (els paga­ments, cap a la but­xaca). Les con­seqüències: des­fo­res­tació, impacte medi­am­bi­en­tal, saqueig de recur­sos, explo­tació de les comu­ni­tats: allà on ningú no ho veu n’hi ha prou amb una tassa d’arròs al dia, amb una estora al terra per dor­mir, no cal con­tracte ni dis­pen­sari mèdic..., això sí, que la fusta i els mine­rals omplin els mer­cats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.