Opinió

opinió

Bon dia des del cor

Sembla que ens transformem quan som a la natura

M’aixeco amb ganes de respirar natura. Després d’haver-me posat la faldilla pantaló curta, de lycra de color negre, i la samarreta rosa, amb una simbologia especial, que evoca aquelles caminades solidàries que tantes dones compartim pel valor de la sororitat que representa, començo a caminar cap al barri vell. Quan soc al pont de Pedra m’aturo un petit moment i miro a l’esquerra. M’encanta la imatge de la catedral, majestuosa, elegant i que sempre em nodreix de calma quan veig el seu àngel de la guarda, allà amunt, com a senyal de protecció per a gironines i gironins i per a tothom qui vulgui visitar-nos. Camino amb consciència pels carrerons estrets i enfilo carrer de la Força amunt. M’aturo de nou per saludar-la ara que la tinc més a prop i deixo anar un somriure perquè sempre hi ha mainada pujant i comptant els noranta esglaons. Començo a sentir més llibertat i tot caminant agafo consciència del que em regala trepitjar la vall de Sant Daniel. És bonica, verda, amable, bucòlica i et fa despertar els sentits. Em vaig trobant persones, dones, homes, joves, famílies, parelles..., no els conec, a la majoria, però no importa perquè emana de totes un sentiment especial i ens surt aquell “bon dia”. Ens anem saludant amb la paraula o amb la mirada, i amb un bonic somriure. Alguns caminem, d’altres corren, i també hi ha els de la bicicleta, que ja venen de tornada; ens saludem. Sembla que ens transformem quan som a la natura, perquè sabem que amb aquella mateixa persona, tres quilòmetres enrere, no hi hauria el desig de dir-li bon dia ni de somriure ni d’aixecar la mà. Això, quan ens passa, és un bon dia dit des del cor, perquè l’entorn ens fa ser amables, no hem d’esforçar-nos-hi. És aquest respirar diferent, aquest silenci de l’entorn que combina amb aturar-me un moment i fer com la caputxeta vermella. Veig i identifico plantes i arbres, i admiro la bellesa de les papallones i també de les roselles que em recorden el joc de gall, gallina o pollet. Pensa per un moment que ets tu que estàs caminant i et trobes algú que va en sentit contrari. Aquell somriure silenciós, aquella mirada còmplice i la salutació. T’has preguntat mai això? Sabem que passejar pel bosc redueix l’estrès i l’efecte natura ja és una medicina natural per millorar el nostre sistema immunològic, però a més a més traiem de dins la nostra autèntica manera de ser.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.