Opinió

Farners de Farners

Aquestes consideracions són bagatel·les argumentals per exigir la salvaguarda d’un indret únic

Fa poc vaig dur a Far­ners tres sant­po­lencs de cul­tura, civi­li­tat i amor al país. En van que­dar mera­ve­llats. Abans de con­ti­nuar, però, acla­rim topònims per si de cas: els vaig dur a Far­ners, no a Santa Coloma.

Tots aquests que de cop fri­sen per can­viar el nom a la capi­tal de la Selva hau­rien de ficar-se al cap la llas­ti­mosa reducció que per­pe­tra­rien. “Far­ners”, com a nom de lloc, ja exis­teix. És aquell indret màgic que hi ha a l’espla­nada de l’ermita i als peus del cas­tell. De dies es reves­teix de poema vinyolià, als ves­pres hi que­des cap­tiu d’un silenci càtar i a les nits els suros i el rocar s’expli­quen històries que han vist pas­sar a l’espla­nada. És un ven­tall de sen­sa­ci­ons que corprèn i empe­ti­teix tots els que hi pugen per pri­mer cop. Far­ners, sor­to­sa­ment, s’ha sal­vat de les estúpides bata­lles monu­men­tals de la TV3 i de les riua­des de visi­tants sel­fi­e­ad­dic­tes… Far­ners és l’ànima que batega en cada colo­menc, la iman­tació que sent a les cames, l’impuls de tor­nar a pujar-hi encara que no sàpigues què hi vas a fer. Tan­ma­teix, aques­tes con­si­de­ra­ci­ons són baga­tel·les argu­men­tals per exi­gir la sal­va­guarda d’un indret únic. Per això l’incom­bus­ti­ble Xavi Amat (sí a l’Amat!), acom­pa­nyat d’altres mili­tants del movi­ment con­trari a la línia de molt alta tensió, va pre­sen­tar-se al Par­la­ment armat de raons més tècni­ques i va expli­car a la comissió d’Acció Climàtica la inu­ti­li­tat de la subes­tació de Riu­da­re­nes. Han des­ple­gat fins a set alter­na­ti­ves. Ser­virà de gaire?

Els hono­ra­bles dipu­tats del “per aquí m’entra i per aquí em surt” van simu­lar, com sem­pre, un gran interès. Demà ja ni recor­da­ran on és Far­ners ni Riu­da­re­nes. Això sí: van con­vi­dar els visi­tants a fer-se ple­gats la folklòrica foto de la marmòria esca­li­nata men­tre devien cal­cu­lar els vots que s’hi jugava cada par­tit. Amat no en va fer sang. Pon­de­rat com és, a la roda de premsa va esti­mar-se més dei­xar clara la queixa con­tra el Con­sejo de Minis­tros –del qual depèn la molt (poc) hono­ra­ble ges­to­ria de la Gene­ra­li­tat–. A Madrid fan com si sen­tis­sin ploure i ja ho tenen tot embas­tat per al 2024. És el famós “talante” dels governs espa­nyols. És l’espe­rit colo­nit­za­dor. Però són també els acos­tu­mats pan­ta­lons al garró i el cul a l’aire dels nos­tres diri­gents. Bé, tran­quils, que això el pinxo Rufián ens ho blinda des de Madrid...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia