Opinió

Tribuna

Clubs de lectura: paradisos creats

“Una de les experiències més gratificants és la d’assistir a clubs de lectura en escoles i instituts i conversar amb els alumnes o rebre fotos de classes de lectura

Sem­pre que parlo amb altres auto­res i autors sobre llocs comuns on se sen­ten espe­ci­al­ment a gust coin­ci­dim en la tria: els clubs de lec­tura reben la valo­ració més alta. Són una espècie de para­di­sos des­ti­nats a crear xar­xes d’inter­canvi comu­ni­ca­tiu i de conei­xe­ment intel·lec­tual i humà. Els lec­tors s’hi reu­nei­xen de manera voluntària, con­ver­sen dis­te­sa­ment i inter­can­vien punts de vista sobre els tex­tos lle­gits. Quan et con­vi­den a com­par­tir alguna d’aques­tes ses­si­ons aprens molt, fins i tot sobre allò que tu no volies dir i que els lec­tors inter­pre­ten lliu­re­ment perquè, quan el lli­bre comença a cir­cu­lar, ja no és ben bé de l’autor.

Els espais de reunió oscil·len entre la sala tran­quil.la i el jardí inte­rior amb arbres o una vela pen­sada per a les ses­si­ons d’estiu. En aquests espais cul­tu­rals tenen pro­ta­go­nisme les dones lec­to­res: els homes acos­tu­men a estar en mino­ria abso­luta –o absents–, excep­tu­ant alguns pocs clubs de lec­tura, com el de la Bibli­o­teca de Cam­brils. Pot­ser –només és una hipòtesi– els lec­tors mas­cu­lins no sen­ten tant la neces­si­tat de com­par­tir opi­ni­ons o bé tenen altres pri­o­ri­tats. Sem­pre que visi­tes un club de lec­tura el con­duc­tor –majo­ritària­ment con­duc­tora– ofe­reix jus­ti­fi­ca­ci­ons que tenen a veure amb la dis­po­ni­bi­li­tat, l’edat o la salut. Si han “fallat” dos lec­tors, el pri­mer es pot haver excu­sat per raons de feina, i l’altre és el marit d’una de les lec­to­res que “venia sem­pre però s’ha fet gran i no tro­bem relleu”. Per sort, sem­pre hi ha algun com­po­nent volun­tari que par­ti­cipa acti­va­ment en la tertúlia i val per tots els altres.

D’altra banda, el més des­ta­ca­ble dels clubs de lec­tura és la diver­si­tat. La majo­ria depe­nen de bibli­o­te­ques públi­ques, però també hi ha grups inde­pen­dents com el de Lledó (Alt Empordà); clubs pro­mo­guts per enti­tats pri­va­des (El Círcol de Tar­ra­gona), per lli­bre­ries i també per cen­tres cívics i cul­tu­rals (els dels bar­ris de BCN, la Casa Gol­fe­richs, Cap­pont o Par­di­nyes a Lleida, El Mer­ca­dal de Girona...) Bona part són oberts i abra­cen una àmplia vari­e­tat de lli­bres i de gèneres, pre­fe­rent­ment novel.​les, i també inclo­uen el còmic, l’assaig, els con­tes, la poe­sia, el tea­tre... Sem­pre que pre­gun­tes quin és el cri­teri de selecció de tex­tos, et diuen que inten­ten com­bi­nar clàssics uni­ver­sals i del país amb autors con­tem­po­ra­nis, i lli­bres de fons amb nove­tats esco­lli­des segons el nivell lec­tor de cada grup.

Una altra cosa que agra­ei­xes és que les tro­ba­des vir­tu­als que es van impo­sar durant la pandèmia –els xats i vide­o­con­ferències m’ata­ba­len una mica– tor­nin a dei­xar pas a les tro­ba­des pre­sen­ci­als. Et sor­prens de la cohesió i la constància dels grups –alguns fa una vin­tena d’anys que con­ti­nuen actius–, admi­res la capa­ci­tat de con­vo­catòria de bibli­o­te­ques de barri i de viles o ciu­tats mit­ja­nes (Cape­lla­des, Giro­ne­lla, Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos, Olesa de Mont­ser­rat, Ripoll...) Valo­res l’extensa pro­gra­mació que ofe­rei­xen clubs de pobles petits que prac­ti­quen un acti­visme cul­tu­ral sos­tin­gut en el temps (Pals, Dar­nius, Agu­llana, Cas­tell­fo­llit de la Roca, Sant Joan de les Aba­des­ses i tants d’altres).

Una de les experiències més gra­ti­fi­cants és la d’assis­tir a clubs de lec­tura en esco­les i ins­ti­tuts i con­ver­sar amb els alum­nes (a l’escola Pedra Blanca de la Pera, L’Aulet de Celrà, l’escola Ginebró de Lli­nars del Vallès...) o rebre fotos de clas­ses de lec­tura (les de l’escola Àgora de Bar­ce­lona). Jo no pre­gunto mai si han aca­bat de lle­gir tot el lli­bre, així evito que s’hagin de jus­ti­fi­car i pro­curo de no fer cap espòiler. Recordo amb una esgar­ri­fança plàcida la meva experiència com a pro­fes­sora que cir­cu­lava de classe en classe amb una bibli­o­teca ambu­lant, amb l’ajuda d’algun camàlic oca­si­o­nal que al final rebia alguna dècima de més per arro­do­nir la nota. I un alumne que em va venir a tro­bar per Sant Jordi: a la teva classe se’m va des­per­tar el gust per la lec­tura. Aquest és el millor regal que et poden fer. A cada nova tro­bada, pro­cu­res immer­gir-te en un paradís d’aigües fres­ques que et com­pensa del viatge i que et rea­firma en la con­vicció que ets al lloc exacte on vol­dries ser, un espai atem­po­ral que t’enceta un som­riure de gra­ti­tud i et deixa bon regust al pen­sa­ment i al cor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia