El Caño i la canya

“Hace cua­tro años inten­ta­mos evi­tar desde El País el pacto de Sánchez con popu­lis­tas y sepa­ra­tis­tas por­que creíamos que eso era malo para la izqui­erda y para España. No nos creye­ron.” Ho ha piu­lat l’exdi­rec­tor del diari, Anto­nio Caño. No cal que ho juri, que ho van inten­tar. Així que ja tenim que El Mundo va pre­su­mir d’haver gua­nyat unes elec­ci­ons a Cata­lu­nya amb la col·labo­ració de les cla­ve­gue­res de l’Estat diri­gi­des pel PP. I tenim que El País admet, és legítim, que va tre­ba­llar fa qua­tre anys per impe­dir l’actual majo­ria par­la­mentària.

Caño es refe­reix al 2019. Però el 2016 encara va ser més bèstia. Van arri­bar a fer un edi­to­rial el setem­bre del 2016 dient: “Sánchez ha resul­tado no ser un diri­gente cabal, sino un insen­sato sin escrúpulos.” Al comitè edi­to­rial del grup Prisa hi havia un tal Felipe González. Ja saben com va aca­bar allò. Amb Sánchez defe­nes­trat del PSOE i el PP man­te­nint-se al govern gràcies a l’abs­tenció d’un PSOE que sumava, com es va demos­trar en la moció de cen­sura del 2018, encara que José Zara­goza negués l’evidència de la suma de totes totes.

Tot això va ser previ als fets d’octu­bre del 2017. Els poders fàctics espa­nyols, començant per la immensa majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació, amb el duo­poli tele­vi­siu al cap­da­vant, van tre­ba­llar perquè hi hagués un govern del PP par­ti­dari de l’immo­bi­lisme, les cla­ve­gue­res i la judi­ci­a­lit­zació. Si l’octu­bre del 2017 va anar com va anar va ser per desig exprés d’aquests mit­jans. Ah, i del PSC. No sabem com hau­rien anat les coses amb una altra majo­ria de govern, però igual segur que no.

I, per cert, el pro­blema no és influir, tot­hom té una línia edi­to­rial. El pro­blema és men­tir i la falta de plu­ra­lisme en dia­ris, ràdios i teles, amb la gran excepció dels digi­tals, cosa que degrada la democràcia. Però després el pro­blema és TV3, que rep canya, sim­ple­ment, perquè fa del que és: una tele­visió naci­o­nal.