Opinió

A la tres

La pitjor versió de Borràs

“La polèmica entrevista al ‘FAQS’ encara guspireja, amb un reguitzell de tics que grinyolen i que xeriquen

La sus­pensió de Laura Borràs s’ha aca­bat con­ver­tint en un espec­ta­cle cir­cense de dues pis­tes només pla­ent per a un sec­tor del públic, l’espa­nyo­lista, sens dubte entu­si­as­mat amb el cani­ba­lisme inde­pen­den­tista que s’ha des­fer­mat. Els uns, apli­cant la pico­na­dora nor­ma­tiva sense com­passió; ella, adjec­ti­vant amb menys­preu els mem­bres de la Mesa. Des­gra­ci­a­da­ment no ens pot pas venir de nou, fa temps que sabem quina mena de mala­bars en podem espe­rar, d’aquesta pri­mera pista. Cen­trem-nos, doncs, en la segona, on encara gus­pi­reja la polèmica entre­vista que Borràs va con­ce­dir al FAQS, preàmbul de la –també supo­sada– esbron­cada a una peri­o­dista per part del dipu­tat Fran­cesc de Dal­ma­ses. Un ser­vi­dor no havia vist l’entre­vista de Cris­tina Puig i, un cop feta la feina, s’ha de dir que hi ha uns quants tics de Borràs que gri­nyo­len i xeri­quen. Si els peri­o­dis­tes li feien pre­gun­tes incòmodes con­si­de­rava que la sot­me­tien a un judici previ; citar tex­tu­al­ment el con­tin­gut de la inter­lo­cutòria del jutge, tro­bava que era fer el joc a la repressió; el seu dret a la defensa incloïa que d’una entre­vista on havia acu­dit voluntària­ment n’exclo­gues­sin pre­gun­tes que no li con­ve­nien; deia que havia com­pa­re­gut al plató pen­sant que par­la­rien d’altres temes, o sigui que el seu con­cepte d’una premsa lliure deu pas­sar per pac­tar què et poden pre­gun­tar; l’entre­vista s’eme­tia la mateixa set­mana que ella havia fet una roda de premsa on va dir “no dimi­tiré”, però la indig­nava que Puig obrís el qüesti­o­nari amb això... Un reguit­zell de res­pos­tes que van embar­dis­sar-la en un jardí pun­xe­gut del qual és com­pli­cat sor­tir si no tens clar que les pre­gun­tes incòmodes dels peri­o­dis­tes són un pun­tal d’una soci­e­tat democràtica. Sobre­tot a la tele­visió pública, que sovint els par­tits tenen la temp­tació de pen­sar que els per­tany. D’una entre­vista en pots sor­tir satis­fet o enfa­dat amb tu mateix; repas­sant aquesta, pot­ser qui es merei­xia una esbron­cada de De Dal­ma­ses –feta amb la sin­ce­ri­tat dels amics que t’apre­cien– en rea­li­tat era Laura Borràs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia