Opinió

Portbou i Cervera (i 2)

De les runes en poden sorgir coses bones, i en el cas de Portbou s’han iniciat les obres de la Casa Walter Benjamin

Fa quinze dies dèiem que la supressió de les dua­nes i el TGV han por­tat a l’ostra­cisme Cer­vera de la Marenda i Port­bou, que fins i tot per­den con­nexió fer­roviària del tren con­ven­ci­o­nal. Però de les runes en poden sor­gir coses bones, i en el cas de Port­bou s’han ini­ciat les obres de la Casa Wal­ter Ben­ja­min, que dis­po­sarà d’un cen­tre d’estu­dis, una bibli­o­teca que cus­to­diarà el fons bibli­ogràfic del pen­sa­dor i una sala d’expo­si­ci­ons. La pri­mera part de les obres a l’antic ajun­ta­ment tindrà un cost de 2 mili­ons d’euros. El filòsof ale­many, que es va suïcidar al poble el 1939, és recor­dat des de fa anys amb l’extra­or­di­nari monu­ment de Dani Kara­van al cos­tat del cemen­tiri. A Port­bou també és molt reco­ma­na­ble el res­tau­rant Vora­mar, que van començar Domingo Jamàs i María José Garbi, i que avui diri­gei­xen la seva filla Míriam i la seva pare­lla el xef Gui­llem Gavilán. Un altre fill, Pau Jamàs, és l’encar­re­gat de les postres.

Apuntàvem la sin­gu­la­ri­tat de l’hotel Bel­ve­dere du Rayon Verd, a Cer­vera, un edi­fici de for­migó armat dis­se­nyat com si fos un vai­xell. L’actual pro­pi­e­tari, Jean-Char­les Sin, l’està reha­bi­li­tant amb seny després d’anys de decadència. Un avant­pas­sat seu, Jean Bap­tiste Déleon, va tenir la visió de cons­truir l’hotel en una petita par­cel·la de 500 metres encai­xada entre la via del tren i la car­re­tera. L’arqui­tecte Léon Bai­lle va pro­jec­tar una cons­trucció d’estil art-déco en forma de transatlàntic, i segons s’ana­ven aixe­cant pisos es feia més gros. Les obres van durar qua­tre anys (1928-1932). A dalt, la superfície és de 1.200 m² i hi havia una pista de ten­nis. Una llarga bal­co­nada res­se­gueix cada planta simu­lant la coberta d’un vai­xell. Hi ha salons, bar, res­tau­rant, pista de ball i un tea­tre cinema que acull sovint acti­vi­tats cul­tu­rals. També ha estat plató de diver­ses pel·lícules. En el seu bon temps de gla­mur hi havia 25 cam­bres, i a cada una n’hi cor­res­po­nia una altra per al ser­vei. Avui se n’ofe­rei­xen unes deu de recon­ver­ti­des en apar­ta­ments. Es va cons­truir per allot­jar els viat­gers que venien a l’Estat espa­nyol i s’havien d’espe­rar a Cer­vera per fer els tràmits dua­ners. Amb la guerra civil i la Segona Guerra Mun­dial l’hotel va anar can­vi­ant de cli­en­tela i va ini­ciar un declivi fins que va tan­car, el 1983. Jean-Char­les Sin va com­prar la par­ti­ci­pació a altres fami­li­ars i a poc a poc va recu­pe­rant l’edi­fici ori­gi­nal cata­lo­gat com a monu­ment històric. Una joia que es pot visi­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia