L’envelliment com a èxit

Quina ale­gria de titu­lar! El que li va arren­car el com­pany Joan Puntí a la doc­tora Est­her Celda, direc­tora d’atenció soci­o­sa­nitària del cen­tre Ber­nat Jaume de Figue­res, en una entre­vista sobre l’eda­tisme que va sor­tir publi­cada dilluns a les pla­nes d’aquesta secció. “L’enve­lli­ment no és un pro­blema, és un èxit”, afirma la doc­tora Celda. Hi estic d’acord: fer anys és o hau­ria de ser un motiu de feli­ci­tat, mala­ment rai si dei­xem de com­plir-ne i de cele­brar-ho. Des de l’òptica estric­ta­ment par­ti­cu­lar, enve­llir és un èxit i, des d’un punt de vista mèdic i social, també se’n pot con­si­de­rar perquè sig­ni­fica que per mitjà dels avenços cien­ti­fi­co­tec­nològics i de les polítiques públi­ques de salut i de benes­tar s’ha acon­se­guit no només gua­nyar temps al temps, sinó que aquest sigui de qua­li­tat. De fet, les dades sobre l’espe­rança de vida que recull l’Ides­cat són dins l’apar­tat de salut. I segons les últi­mes que han sor­tit publi­ca­des i que, això sí, són del 2019, d’abans de la pandèmia, l’espe­rança de vida dels homes se situ­ava en 81,18 anys i la de les dones, en 86,71. Així doncs a Cata­lu­nya vivim de mit­jana fins als 84 anys.

Però, cenyint-nos a l’entre­vista, la doc­tora Celda parla de la importància de refe­rir-nos a les per­so­nes grans allu­nyant-nos dels este­re­o­tips, d’aque­lla pàtina de pater­na­lisme amb què els trac­tem en molts àmbits: dins del sis­tema sani­tari, en el món edu­ca­tiu i també per part dels mit­jans de comu­ni­cació. Retreu, per exem­ple, al sis­tema sani­tari que doni per supo­sat que la per­sona gran que té al davant no és prou autònoma en la presa de deci­si­ons i que, en mol­tes qüesti­ons, el pro­fes­si­o­nal de la salut acabi tri­ant per ella. Lle­geixo aquesta i altres refle­xi­ons de l’entre­vis­tada i direc­ta­ment em ve al cap el lema “Soc gran, no idi­ota” de la cam­pa­nya impul­sada per Car­los San Juan, un valencià de 78 anys que recla­mava un tracte més humà de les enti­tats bancàries. A través de la pla­ta­forma Change.org va reco­llir 600.000 sig­na­tu­res i en el moment en què anava a lliu­rar-les al Minis­teri d’Eco­no­mia va ser sorprès per la vice­pre­si­denta Nadia Calviño (casu­a­li­tat?) i van tenir un inter­canvi de parau­les. Què va obte­nir amb aquesta ini­ci­a­tiva? A banda de l’empo­de­ra­ment per­so­nal i de ser l’alta­veu de milers de ciu­ta­dans, va obte­nir el reco­nei­xe­ment de les auto­ri­tats, polítiques i econòmiques. La història de Car­los San Juan és una història d’èxit.