Opinió

A la tres

Aixecar-se

“La Wikipedia de Pedro Sánchez potser dirà que la Diada del 2022 demostra l’èxit del 155 i la taula de diàleg

Poques coses han can­viat del 2017 al 2022 en l’acti­tud malal­tissa d’Espa­nya envers Cata­lu­nya. Les roda­lies con­ti­nuen sent una presa de pèl, la mor­dida fis­cal ha pujat de 16.000 mili­ons anu­als a 20.000, el català està encara més collat ara des dels tri­bu­nals i aque­lla democràcia emer­gida de la “modèlica tran­sició” s’ha demos­trat, del rei a l’últim poli­cia, digna hereva de la vocació repres­sora dels seus secu­lars pre­de­ces­sors. D’entre els múlti­ples ser­rells que això té, un dels més entra­nya­bles, sens dubte, deu ser veure el Minis­teri de Defensa espa­nyol –Gobi­erno de España– enxam­pat en la neces­si­tat de poti­ne­jar l’entrada de la Wiki­pe­dia que parla d’Alcarràs, ara que la cursa als Oscar de la pel·lícula Alcarràs fa pre­veure més clics, per incrus­tar la paraula il·legal on parla del “referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya de 2017” i per esbor­rar que Alcarràs va ser “una de les pobla­ci­ons on la poli­cia espa­nyola va car­re­gar con­tra els ciu­ta­dans per evi­tar-ne la rea­lit­zació”. Amb sort ja no els tor­na­ran a enxam­par, però el que queda clar és que al govern de Pedro Sánchez i de l’Estat el moles­ten els fets si no s’ajus­ten al seu relat. I el seu relat ara és que el 155 va ser virtuós, la taula de diàleg és encara millor i l’última Diada naci­o­nal de Cata­lu­nya demos­tra que ells i la seva estratègia són magnífics perquè el suflé ha bai­xat. Quina fei­nada tan pres­cin­di­ble aquesta de comp­tar i des­comp­tar inde­pes quan la con­clusió és sem­pre la mateixa, tant li fa 150.000, 700.000 o un milió i mig als car­rers que el 48% o el 52% de vots a les urnes: el movi­ment inde­pen­den­tista català és un caprici sense raó de ser, ni cap pos­si­bi­li­tat de reei­xir, és pura anècdota en la història d’aquesta Espa­nya gran, lliure i, per des­comp­tat, superu­nida. Segur que ja tenen algú picant el text, aquest cop des d’un ter­mi­nal pri­vat (no fos cas!) per subs­ti­tuir la rea­li­tat de la Diada, que és la de cen­te­nars de milers d’ànimes aixe­cant-se allà on tot va començar, a tocar de la Ribera, del fos­sar i de la Ciu­ta­de­lla, per dir-los que els som­riu­res i el full de ruta van morir sota les por­res, però la revo­lució con­ti­nua viva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.