Sortir del govern

Amb el debat de política gene­ral cele­brat al Par­la­ment català ha revi­fat la polèmica sobre una hipotètica sor­tida de Junts del govern de Cata­lu­nya. Des que aquest par­tit va obrir la porta a con­sul­tar la militància sobre la pos­si­bi­li­tat d’aban­do­nar l’exe­cu­tiu, ja fa uns quants mesos que aquesta opció es plan­teja a mode d’adver­ti­ment o, més ben dit, d’amenaça. De vega­des sem­bla que la pos­si­bi­li­tat es refreda, amb mar­xes enrere com­pa­ra­bles al mític moonwalk de Mic­hael Jack­son. En altres casos, depe­nent del cor­rent intern a què per­ta­nyi l’inter­lo­cu­tor, sem­bla que pren força i que podria arri­bar a ser pos­si­ble. El cas és que no hi ha cap impe­di­ment físic ni jurídic per mar­xar del govern. No es tracta de cap segrest, ni de cap hipo­teca. Així doncs, no té gaire sen­tit recrear-se en la con­versa: o se’n surt o no se’n surt. Què impli­ca­ria tal movi­ment de Junts? De moment supo­sa­ria que ERC gover­na­ria en soli­tari. Això vol­dria dir que els con­se­llers de Junts aban­do­na­rien els seus res­pec­tius càrrecs, pas­sant a la irre­llevància política, i els tras­pas­sa­rien a uns nous con­se­llers del par­tit del pre­si­dent. Amb ells hau­rien de mar­xar els seus sub­or­di­nats de desig­nació política, que també serien subs­tituïts con­ve­ni­ent­ment. Que Junts sortís de l’exe­cu­tiu no impli­ca­ria necessària­ment que deixés de donar suport al govern en l’àmbit legis­la­tiu. Cos­ta­ria d’ima­gi­nar-se aque­lla for­mació inten­tant der­ro­car la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat donant suport necessària­ment a un can­di­dat alter­na­tiu –que no pot ser altre que Sal­va­dor Illa– o tom­bant uns pres­su­pos­tos con­fec­ci­o­nats per un excon­se­ller ano­me­nat Jaume Giró. Com que tots aquests esce­na­ris no són gaire fala­guers per a Junts, pot­ser el més sen­sat seria dei­xar de mare­jar la per­diu al res­pecte. Men­tres­tant, el PSC es va fre­gant les mans amb la pro­jecció d’aquesta imatge de des­ga­vell que ofe­reix l’inde­pen­den­tisme.