Opinió

La Cellera encara fa fressa

Una taula rodona sobre el rock català dels 90, a la Cellera de Ter, un nucli musical important llavors i ara

El dis­sabte 1 d’octu­bre, va tenir lloc a la Cellera de Ter una taula rodona sobre el rock català dels anys noranta, feno­men durant el qual aquesta loca­li­tat sel­va­tana va ser un nucli musi­cal molt fort, amb nom­bro­sos grups. Així ho va dei­xar plas­mat l’any 2000 el CD reco­pi­la­tori Suxiv­pa­han, una paraula for­mada amb les ini­ci­als dels pio­ners Séller’s, Ubi Sunt, Xacam, Insípids, Van de Kul, Petit Fours, Aqui­tamxé, Hai­ho­ber’s, Ali­to­sis i Nou Dis­seny. A la taula rodona, orga­nit­zada com a pròleg de la fira de lut­hi­ers Rabec, hi van par­ti­ci­par tres músics que van for­mar part d’aquell movi­ment ano­me­nat rock català: Pau Marquès, d’Umpah-Pah; Lluís Costa, de Barri Baix, i Sebastià Titi Sau­rina, de Ja T’ho Diré, més jo mateix, mode­rats per Jordi Pla­na­gumà, que va ser can­tant de Van de Kul i ara diri­geix la Fun­dació Casa de la Música de les Comar­ques Giro­ni­nes. Entre el públic que omplia la sala, hi havia altres exmem­bres de Van de Kul, Petit Fours o Insípids/Toads­to­ols i com­po­nents de l’Orc­hes­tra Fire­luche, entre ells David Sar­sa­ne­das, del Rabec.

S’hi va par­lar dis­te­sa­ment d’aquells temps en què treure un disc era el gran objec­tiu d’un grup i es podia arri­bar a ima­gi­nar una car­rera que et per­metés viure dig­na­ment de la música. No hi van fal­tar les anècdo­tes –no totes reproduïbles–, com ara aque­lla en què l’impetuós Car­les Cors (Le Crou­pier) va dir als seus com­panys de Petit Fours, quan esta­ven gra­vant el seu segon disc, Dis­sonàncies de calaix (2002) –produït per Titi Sau­rina–, que tru­ca­ria a Joaquín Sabina perquè cantés en una de les cançons. No va arri­bar a fer-ho –era un fake–, però sí que va tru­car a Jorge Drex­ler, a qui tam­poc no conei­xia, i el va convèncer. L’ escena celle­renca no és només pas­sat, sinó un pre­sent molt actiu: és la Fire­luche, que va tocar el cel amb Pau Riba; són grups de música fami­liar com Els Atra­pa­som­nis i Pels Més Menuts; és la dis­cogràfica U98, cre­ada per Jordi Puig, can­tant de Petits Fours; és l’inquiet Pau Boïgues, coau­tor de la banda sonora d’Estiu 1993; són el fes­ti­val Fade i el Rabec, el caba­re­ter Le Crou­pier i l’electrònic Sak Noel, i fins i tot Els Amics de les Arts –el vidre­renc Joan Enric Bar­celó, d’àvia celle­renca, es va for­mar a Insípids–, amb una porta oberta al futur: Arnau Pla­na­gumà, fill d’en Jordi, forma part de Somi­at­trui­tes, un jove grup de pop-rock que ha gra­vat al Sound­club de Lluís Costa. El rock no ha mort... a la Cellera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia