Opinió

A la tres

I la factura no para de créixer

“Ens apressem a tancar interruptors, desendollem aparells i ens baixem aplicacions... però no hi ha aturador

Suposo que també els passa, però a casa a cada mes ens hi escar­ras­sem més –si és pos­si­ble– per estal­viar ener­gia i, mal­grat això, la fac­tura con­ti­nua crei­xent de manera expo­nen­cial, sense tro­bar fórmula pos­si­ble que faci d’atu­ra­dor. Escol­tava aquesta set­mana Pedro Sánchez al Congrés anun­ci­ant noves aju­des per valor de 3.000 mili­ons d’euros per fer front a l’impacte de la crisi energètica, elo­gi­ant-se a si mateix pel fet que això bene­fi­ci­a­ria el 40% de les llars de l’Estat, i no podia evi­tar pen­sar que s’intenta impe­dir el nau­fragi del vai­xell tra­ient l’aigua amb una culle­reta de postres. D’entrada, par­lar de sub­ven­ci­ons que sumen mili­ons amb tres zeros pot sem­blar que fa molta pat­xoca, però quan després es repas­sen els bene­fi­cis que estan acu­mu­lant les grans com­pa­nyies del gas i de la llum arri­bes a la con­clusió que som els cor­nuts i, a més, paguem el beure. Ens apres­sem a tan­car inter­rup­tors, desen­do­llem els apa­rells quan no estan en fun­ci­o­na­ment, ens bai­xem apli­ca­ci­ons que ens cal­cu­len el cost de la llum hora per hora i pla­ni­fi­quem les ren­ta­do­res en funció de si el preu va una dècima de punt amunt o avall... I la fac­tura no para de créixer. Mal­grat aju­des, topalls i ame­na­ces de la Unió Euro­pea. Qual­se­vol intent de con­tenció acaba sent un pegat que atura una fuita. Però l’aigua sem­pre troba alguna dre­cera per esca­par-se per algun altre cos­tat i anar a parar sem­pre allà mateix: al calaix de les mul­ti­na­ci­o­nals energètiques.

No és per des­merèixer la inten­ci­o­na­li­tat de les ini­ci­a­ti­ves que es posen en marxa, tant a nivell esta­tal i català com en l’àmbit euro­peu. Però la història ens ha demos­trat que sem­pre hi ha uns pocs que les cri­sis les con­ver­tei­xen en una opor­tu­ni­tat per enri­quir-se en detri­ment del bé comú. I aquesta no n’és cap excepció.

S’acosta un hivern dur i incert. I amb aque­lla eterna sen­sació que els governs van sem­pre a roda sense atra­par les neces­si­tats soci­als, com­bi­nada amb una rància diplomàcia per no moles­tar l’Ibex 35. I la fac­tura, va crei­xent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia