Opinió

Aquella policia

Algunes persones enyoren la policia local de Girona dels anys vuitanta

Algunes persones enyoren la policia local de Girona dels anys vuitanta. D’això han passat ja prop de quaranta anys i, lluny d’haver guanyat en efectius i seguretat, hem anat a pitjor. En aquella època, la policia de Girona havia fet una transformació que partia del model canadenc, un disseny que va portar amb èxit el govern socialista de la mà del malaurat Jaume Curbet. Eren anys de transformacions de la ciutat, dels grans projectes que Nadal va portar a terme. Recordem la policia de nit o serenos, aquells vigilants nocturns que tant servien per obrir una porta com per allotjar un passavolant o perseguir uns lladres. Els podies localitzar en funció de l’hora. Passaven la nit entre carrers, escales i vigilància. Coneixien els veïns i aquests el seu guàrdia. Qualsevol incidència era avisada en el lloc en què el policia feia la seva ronda, puntualment, cada dia i a cada hora. Tenien les claus d’algunes escales per facilitar l’entrada dels noctàmbuls despistats. Coneixien els delinqüents més habituals i en alguns casos el nom de les senyores de companyia. El sereno del carrer del Carme, el Sr. Ferrés, que va arribar a sergent de la policia municipal, tenia una teoria sobre els policies d’acadèmia: molta escola i poca perspicàcia, repetia. La seva escola era la del carrer, la de la pràctica diària, basada en l’experiència i l’astúcia a parts iguals. La policia municipal era ben valorada pels gironins. Disposava de dues ambulàncies, dues grues i una patrulla d’auxili, policies de barri i una presència al carrer que proporcionava seguretat. Girona ha incrementat d’aleshores ençà la seva població i la complexitat social sense que això hagi repercutit proporcionalment en el nombre d’efectius. Al contrari, les baixes, els dies de descans, les jubilacions i una plantilla insuficient impedeixen portar a terme totes les seves funcions amb eficàcia i dignitat. La nostra policia local ja no es forma aquí, a l’escola del carrer Bacià, sinó a la de Mollet, tècnicament millor però allunyada de la realitat. Les darreres protestes que han realitzat són un símptoma de les carències d’un cos que ha de recuperar urgentment el prestigi perdut. Convertir la policia local en un cos proper, modern, d’intervenció immediata i efectiva no és sols una prioritat sinó un dret dels ciutadans. I això no es fa amb decrets d’alcaldia que només afegeixen llenya al foc sinó millorant les seves condicions laborals i el nombre d’efectius. Bones Fires!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.