opinió
El Tots Sants dels gironins
Pensarem en els morts que eren memòria quan vam ser nens, i en els que han marxat fa poc i que hem convertit en memòria
Avui toca sortir aviat. Si hi ha sort, encara amb una mica de boira, que els gironins sabem que és telonera d’un dia de sol. Sortir aviat per veure les parades abans que sigui parades, que això també és privilegi exclusiu dels gironins. Caldrà fer el cafè amb llet a la plaça del Vi i entomar Ciutadans. Passar carrer avall, deixant a la dreta les escales del Bistrot –que per als forans són les de Sant Martí– i tombar a la Cort Reial fins a Ballesteries, on, segurament, els primers visitants ja ens faran nosa.
A la plaça de Sant Feliu, a mig matí, planejarem si fem la travessa fins al concert del parc del Migdia o fins a l’Auditori. Que ens hem de ser públic uns als altres, els gironins. De les presentacions de llibres als concerts, del teatre al futbol, hem d’aprendre a fer-nos espectadors recíprocs! I acabat el recital escollit, ja a prop de dinar, el veïns de Girona segurament dinarem a casa. Avui és dia de deixar lliures restaurants i bars perquè s’omplin de forasters.
Tots Sants és l’equador de Fires. Les primeres Fires després de. Per això sabem que és un luxe haver pogut escoltar el pregó, visitar la missa, i saber que els castellers i els gegants amb els capgrossos ja han sortit i passejat. Que ens hem enlluernat de nou amb els llums de les Fires i ens hem permès transportar-nos a altres Fires que vam viure amb ulls d’infant.
El balanç és bo si optem per no emprenyar-nos per la ignominiosa acumulació d’escombraries i de tot tipus de residus escampats a carrers i places i, sobretot a la Devesa. Però decidirem no fer-ho perquè, malgrat tot, el parc es veu tan bonic! I ara, amb l’avinguda improvisada que connecta les barraques i la nòria –un terreny que els gironins no coneixíem perquè hi acampaven els firaires– el passeig de tarda és excepcional.
Quan vespregi pensarem en els morts. Que els gironins també sabem –molt abans que les tradicions americanes– que hi ha una nit, just abans del Dia dels Difunts, en què la línia entre aquest món i l’altre es difumina. Pensarem en els morts: en els que ja eren memòria quan nosaltres vam ser nens, i en aquells que han marxat fa poc quan hem estat adults, i els hem convertit en memòria. Recordarem que ells, també, sortien aviat. I que van ser ells els que ens van ensenyar a passejar per la ciutat en la diada de Tots Sants.
