Les molles de la llengua

El Senat ha tom­bat amb els vots en con­tra del PP, pre­vi­si­ble, i l’abs­tenció del PSOE, d’una hipo­cre­sia hiperbòlica, una pro­posta de Junts per impul­sar l’ofi­ci­a­li­tat del català, i de retruc l’euskera i el gallec, a la Unió Euro­pea. Això va ser ahir, dos mesos després que el govern espa­nyol demanés per carta l’ús de la nos­tra llen­gua al Par­la­ment Euro­peu com a mos­tra de bona volun­tat i venut com a gest de gran gene­ro­si­tat per part del pre­si­dent Sánchez. La cosa, per repe­ti­tiva, ja cansa. La Mon­cloa i la Gene­ra­li­tat reac­ti­ven la taula de diàleg. Des de Cata­lu­nya els repre­sen­tants del govern por­ten la car­tera plena de deman­des i des de Madrid els reben amb les tiso­res a la mà i es dedi­quen a reta­llar de tal manera les peti­ci­ons que al final, més que con­ces­si­ons, obte­nen mor­ra­lla. Una mor­ra­lla, d’altra banda, que es ven massa cara i que abans no es faci efec­tiva haurà de pas­sar per mil i un entre­bancs, com ara ha pas­sat amb el Senat, sense cap garan­tia que pros­peri. No se n’aprèn, de les men­ti­des, o inter­pre­ta­ci­ons de la veri­tat com es diu ara, que el govern soci­a­lista ofe­reix cada vegada que hi ha cimera amb Cata­lu­nya. O perquè a nego­ci­a­dors no els gua­nya ningú o bé perquè aquí es tro­ben amb polítics que van amb el lliri a la mà o sen­zi­lla­ment no en saben més, el fet és que a la taula de diàleg es par­len idi­o­mes dife­rents. I no hi ha volun­tat d’enten­dre’s, com a mínim per una de les parts, que veu amb satis­facció com les molles que repar­teix són més que sufi­ci­ents per convèncer el rival i per obte­nir el seu suport quan li és neces­sari.

M’espanta que mer­ca­de­jar amb el català resulti tan fàcil però se n’obtin­gui tan poc a canvi, no ja per impul­sar-lo fora de les nos­tres fron­te­res, sinó per pro­te­gir-lo dins de casa. Ahir també es va conèixer que a Nou Bar­ris només el 5,1% del jovent té el català com a llen­gua habi­tual. Però és que al barri de Bar­ce­lona on aquest col·lec­tiu el parla més és a Sarrià-Sant Ger­vasi amb un 45%. I encara hi haurà algú que es feli­ci­tarà pel per­cen­tatge. O que parli d’impo­sició!