Opinió

Keep calm

“La noia de la pregunta a la Colau”

El poder té un hàbit, un uni­forme. Els reis ves­tien com reis i amb una corona; els mili­tars, de verd, i el poder que hem cone­gut nosal­tres era el de ves­tit i cor­bata. El de l’home blanc de mit­jana edat. Així ana­ven ves­tits els polítics a la tele. Les samar­re­tes de la CUP són un uni­forme polític. Els par­tits tenen asses­sors de moda. Una cor­bata verda vol dir “viva el rey de España”, el ver­mell és del PSOE; el blau, del PP; el taronja, de Ciu­ta­dans, i el lila, de Podem. El comú dels mor­tals no va, en prin­cipi, ves­tit igual a tot arreu. No es veuen xan­dalls a la feina i quan érem petits la nos­tra mare deia que ens mudéssim. Això és així. La roba comu­nica. A Josep Bar­galló el van cosir a pre­gun­tes i va gene­rar minuts de debat i pàgines de diari quan va deci­dir que ani­ria sense cor­bata com a con­se­ller en cap. I si un dia David Fernàndez deci­deix posar-se-la, voldrà dir alguna cosa. O no. Però li ho pre­gun­ta­ran. Però es veu que a l’alcal­dessa de Bar­ce­lona no se li pot pre­gun­tar, amb edu­cació, per una evidència com el seu canvi de look, de les samar­re­tes de l’acti­visme al for­ma­lisme ins­ti­tu­ci­o­nal. No li pot pre­gun­tar ni una estu­di­ant de peri­o­disme de la Pom­peu Fabra interes­sada en el llen­guatge no ver­bal, la moda i la política, que també hau­ria pre­gun­tat a Pablo Igle­sias per la cua o a Fer­ran Pedret per les cami­ses mao. I no, no era una pre­gunta mas­clista. Ho va ser més, en tot cas, el to de la res­posta, que no va ser pro­ce­dent: “Em ves­teixo com em dona la gana.” Colau pot estar tan can­sada com vul­gui que li ho pre­gun­tin, però ho ha d’accep­tar. Va tenir l’agi­li­tat d’expli­car-se amb l’estu­di­ant i públi­ca­ment de manera imme­di­ata, però té raó “la noia de la pre­gunta a la Colau”. “Volia saber com l’alcal­dessa pre­pa­rava el llen­guatge no ver­bal (…), ella que ha fet ser­vir molt aquest sim­bo­lisme en la indu­mentària, en tota la seva car­rera.” Era això, i no mas­clisme. La pro­pera, sobre la síndrome de Zelig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia