Opinió

A la tres

L’autoritat qüestionada

“La paraula del docent és qüestionada sense motius i se l’exposa a l’escarni públic per prendre decisions

A la sobre­taula de casa, quan ens ajun­tem tota la família, sem­pre hi ha aquell moment en què algú comença a bus­car en el pas­sat exem­ples que s’allu­nyen, i en alguns casos con­tra­di­uen, el pre­sent. Les com­pa­ra­ti­ves són odi­o­ses, diuen, però també ens aju­den a pren­dre la mesura exacta de l’evo­lució d’una soci­e­tat. Per bé i per mal. L’etapa esco­lar és un dels temes clàssics quan es tracta d’enfi­lar la con­versa després de l’àpat i de com­pro­var les diferències abis­mals que han apa­re­gut en un període rela­ti­va­ment curt de temps. Pre­nem, per exem­ple, els anys sei­xanta del segle pas­sat. Tar­do­fran­quisme encara molt viu que obli­gava els alum­nes a for­mar mili­tar­ment abans d’entrar a classe i a can­tar el Cara al sol davant la imatge del Gene­ralísimo i de la creu pen­jada a la paret. Càstigs cor­po­rals dels mes­tres que ningú ni es plan­te­java denun­ciar, i tot en cas­tellà, la len­gua del impe­rio. L’auto­ri­tat del pro­fes­sor mai no era qüesti­o­nada, perquè el que s’impo­sava era la por i aque­lla dita que feia la letra con san­gre entra s’apli­cava sense esca­ra­falls. El mes­tre, com el guàrdia civil o el capellà, for­ma­ven part de les figu­res inqüesti­o­na­bles del poder. I l’exer­cien sense manies. Sei­xanta anys després, la rea­li­tat s’ha girat com un mitjó i, afor­tu­na­da­ment, ha estat per a millor. S’hi han ins­tal·lat els valors democràtics, s’ha bus­cat l’equi­li­bri entre trans­me­tre conei­xe­ments i for­mar ciu­ta­dans com­pro­me­sos amb la soci­e­tat, s’ha faci­li­tat el debat obert entre alum­nes i pro­fes­sors i s’ha impul­sat la crítica rao­nada.

Aquest ambi­ent de lli­ber­tat, però, també ha obert la porta a gene­rar epi­so­dis d’enfron­ta­ment gratuït i que evi­den­cien que encara queda molt camí per recórrer. La paraula del docent és qüesti­o­nada sense motius i se l’exposa a l’escarni públic per pren­dre deci­si­ons que li cor­res­po­nen, els símbols ideològics s’obren camí a les aules i s’ali­menta el dis­curs per part de les famílies que els alum­nes, encara que siguin cul­pa­bles, sem­pre tenen la raó. I això també genera por, però ara la dels mes­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia