Opinió

opinió

Mireia Vehí: “Som el que fem, no el que diem”

Mireia, que jo, que no soc lampista però em considero un manetes, ocasionalment intenti solucionar un problema elèctric a casa meva i provoqui un curtcircuit o un problema major, crec que té una disculpa. Ja he dit que no soc lampista i al cap i a la fi és casa meva. Però que això li passi a una lampista professional, ja no té gaire disculpa o gens.

Doncs de la mateixa manera no té disculpa que una professional de la política com tu, en declaracions fetes en ocasió de la manifestació del proppassat dia 6, cometi flagrants errors i a vegades difongui missatges subliminars com parlar a la lleugera de la confrontació posant ERC en el sac de “l’independentisme”. Hem de ser més rigoroses. Mireia: «som el que fem, no el que diem». I en relació amb això i fugint una mica d’estudi, et proposo a tu i al teu partit que d’aquí en endavant quan hàgiu de referir-vos al Ministeri de la Guerra, no caigueu en l’error d’anomenar-lo Ministeri de Defensa, com no s’ha de permetre que a les porres se les anomeni “defenses”, quan els cossos repressius les utilitzen per agredir la ciutadania i no per defensar-se d’ella. El Ministeri de la Guerra es prepara per matar i els cossos repressius utilitzen les porres per agredir: «som el que fem, no el que diem».

I tornant a allò que anàvem, totes aquelles persones professionals de la política i els seus partits, que després de l’1-O treballen més per perpetuar-se en el poder i per mantenir la seva cadira que no pas per complir amb el mandat del poble, d’independentistes no en tenen res de res. I, per tant, si et plau, no parlis d’ERC com si fossin independentistes: «som el que fem, no el que diem». Tot i que tu ja saps sobradament, que d’aquest tipus de professionals de la política n’hi ha tant a JuntsXCat, com a la CUP, com a la resta de partits. La crítica, i sobretot l’autocrítica, Mireia, no és que sigui bona, és necessària per poder créixer ja sigui com a persones, com a entitats, com a partits... tot i que a vegades costi molt de pair.

I parlant de crítiques, el que potser sí que hauries d’haver criticat no és l’ANC sinó Xavier Antich i Òmnium Cultural (tot i que el David Fernández, el qual considero company, en formi part). Crear confrontació entre les dues principals entitats d’aquest país, pel que fa a l’independentisme, això sí que és criticable, Mireia. I ho dic perquè després de les paraules de Xavier Antich respecte a l’ANC i la manifestació del proppassat dia 6 (a la qual celebro que l’amic Carles Riera hi assistís), ell i Òmnium Cultural han perdut la legitimitat per demanar la unitat entre partits o la no confrontació, quan precisament ha estat ell qui s’ha confrontat i ha atacat l’ANC, evidenciant allò que fa temps que ja sabem, que l’ANC i Òmnium, en el fons, no han anat mai junts i que dins de cadascuna d’aquestes entitats hi ha molts més personalismes, confrontacions i lluites pel poder del que ens puguem imaginar. I darrera d’aquestes, és clar, hi tornen a ser els partits (com sempre): «som el que fem, no el que diem». També parles de “diferències estratègiques amb l’ANC”. Però, actualment la CUP teniu alguna estratègia? Ja sigui per fer la independència, per aturar les guerres, per proposar alternatives als exèrcits, per tancar les fàbriques d’armament de l’Estat Espanyol, per acabar amb la venda d’armes, o per afrontar la pandèmia, o per esclarir els fets del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, o el programa Pegasus. O és que només en parleu superficialment quan toca i després queda tot en l’oblit?

Per posar-te un exemple, l’amic Google em diu que de la guerra d’Ucraïna en vàreu parlar fins al 10 d’abril i... silenci fins avui: han passat 8 mesos i la guerra no s’ha acabat. L’única estratègia que teniu els partits sembla que sigui (i dic sembla) la de mantenir la cadira. Quan el «Silenci... plantem cara» vam irrompre a l’hemicicle del Parlament de Catalunya per, entre altres coses, dir-vos allò de “Ni representants ni legisladors, només sou uns vividors” anava per tots Mireia, també per vosaltres, perquè: «som el que fem, no el que diem».

I no et confonguis, Mireia, avui per avui els nostres adversaris immediats són tots aquells que obstaculitzen l’empoderament de la ciutadania, que és l’única manera d’assolir la independència. Sou les nostres representants i heu de ser la nostra veu. Ningú ha de fer costat a les “estratègies” de partit si són per mantenir la cadira o el poder.

Una abraçada, Mireia. Ens veiem als carrers?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.