Més demòcrata que ‘indepe’

Viure la vida entre dicotomies del tipus “abans i després”, “a sobre i a sota”, “al davant i al darrere” em posa dels nervis. Em resulta tan absurd i poca-solta com allò de fer brometa i preguntar a les criatures en les famílies tradicionals cristianes si estimen més el papa o la mama. Admiro els que, barrim-barram, no tenen problema a assenyalar preferències i prioritats. Ho porto a col·lació perquè Gabriel Rufián ha revelat solemnement que ell i els seus són abans demòcrates que independentistes, declaració amb la qual s’ha posat èpicament al costat de Sánchez, malgrat que la UE ha picat el clau al president espanyol per barroer. “Nosaltres no els deixarem penjats perquè som més demòcrates que independentistes.” Benaurat ell, que és capaç de discernir-ho o té un mesurador que li ho assenyala. Jo si m’hi hagués de posar no sabria ni amb quins tipus d’unitats s’han de fer els càlculs ni quines eines s’han d’usar. Va per metres, això? Per quilos? Per graus? És com el temps dels informatius? Hi ha una temperatura real i una de sensació? Com puc saber si soc més demòcrata que independentista? I quines coses faré més que d’altres si soc més independentista que demòcrata? Hi ha una mesura unitària per a les dues condicions o són unitats de mesura diferent i després s’ha de fer una conversió? S’accepta l’empat? Existeix? Puc ser tan independentista com demòcrata? O vaig de cap al Codi Penal?