Opinió

opinió

Aquest 2023 us desitjo Cultura!

Cal que fugim d’aquesta voràgine actual amb muntatges teatrals que moren ràpidament

Feia temps que tenia ganes de veure El llarg dinar de Nadal, una peça tea­tral del nord-ame­ricà Thor­ton Wil­der adap­tada per la com­pa­nyia La Ruta 40. Un what­sapp d’aquells que no t’espe­res, que no et reclama ni t’inter­romp a hores intem­pes­ti­ves, un whats­sapp d’aquells que t’ale­gren, de part d’una bona amiga, em con­vi­dava a veure l’obra el pas­sat 30 de desem­bre a La Pla­neta de Girona. Quin regal més bonic per aca­bar l’any! Entra­des exhau­ri­des per veure un espec­ta­cle estre­nat l’any 2014 a El Maldà de Bar­ce­lona, i que nou anys després encara se segueix pro­gra­mant. Ho pres­sen­tia. Ara, després de veure-la, ho entenc. Tots els elo­gis que pugui rebre aquest pre­miat mun­tatge tea­tral se’ls mereix. Minuciós, ten­dre i punyent alhora. Un mun­tatge apa­rent­ment sen­zill que explica la història d’una família a través de 90 dinars de Nadal que ens situa davant d’un mirall i ens fa veure a nosal­tres matei­xos i les nos­tres pròpies històries fami­li­ars. I al cap­da­vall, no és això el tea­tre? No ser­veix per a això el tea­tre? Per veure’ns-hi reflec­tits? I encara una altra idea que he dei­xat plas­mada durant el 2022 en aquesta columna i en la qual seguiré insis­tint aquest any: quina ani­ma­lada matar els mun­tat­ges tea­trals en poc temps! Cal que fugim d’aquesta voràgine actual amb mun­tat­ges tea­trals que moren ràpida­ment i apos­tem per acom­pa­nyar les com­pa­nyies perquè creïn a foc lent. Tan­cava el 2022 a Girona assa­bo­rint una joia tea­tral de l’any 2014 i donava la ben­vin­guda al nou any a Llo­ret amb un altre espec­ta­cle, en aquest cas musi­cal, de gran nivell. Orga­nit­zat per la Con­fra­ria de Sant Elm, a la petita ermita dels Sants Met­ges, situ­ada al cen­tre de Llo­ret, vaig gau­dir d’un con­cert extra­or­di­nari. La mez­zo­so­prano Titon Frauca, a l’orgue Sílvia Cas­ti­llo, al violí Nata­lia Ursa­taia i a la viola Vita­lii Kar­pov, i els poe­mes reci­tats per Conxa Alférez, van ofe­rir al públic un magnífic espec­ta­cle. Tan­car i obrir l’any amb dues acti­vi­tats cul­tu­rals de pri­mer nivell, hau­ria de ser un bon pre­sagi per al 2023, no? Així ho desitjo. La Cul­tura, i això ho tinc clar, és estratègica, és clau per a la salut de la població, essen­cial per con­viure. A la suma de desit­jos que estem veient aquests dies pel nou any que ara ence­tem, desitjo un any en què els que tenen capa­ci­tat de decisió enten­guin que la cul­tura suma, i que ho por­tin a la pràctica, amb pres­su­pos­tos que ho demos­trin. Feliç 2023!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.