Opinió

Tribuna

Desenvolupament interior

“Les tres fractures que vivim (ecològica, social i espiritual) estan íntimament relacionades, no en podrem abordar bé cap d’elles si oblidem els requeriments de les altres

Estem vivint immer­sos en tres frac­tu­res. Aquest és el diagnòstic que fa Otto Schar­mer, pro­fes­sor de l’MIT. Una frac­tura ecològica, una de social i una d’espi­ri­tual (o cul­tu­ral). La frac­tura ecològica és la dels humans amb la natura, la frac­tura social és la dels humans entre ells, la frac­tura espi­ri­tual és la dels humans amb si matei­xos. La pecu­li­a­ri­tat del diagnòstic de Schar­mer és la seva insistència que no podrem resol­dre les tres frac­tu­res per sepa­rat, sinó que estan inter­re­la­ci­o­na­des i són inter­de­pen­dents. Afron­tar amb pos­si­bi­li­tats d’èxit qual­se­vol d’elles reque­reix afron­tar també les altres dues, perquè són indis­so­ci­a­bles.

Schar­mer plan­teja un repte impor­tant: no n’hi ha prou amb iden­ti­fi­car els pro­ble­mes. Saber que vivim immer­sos en una crisi ecològica i en una crisi social no és cap nove­tat: n’hi ha prou amb lle­gir els dia­ris i conèixer les dades. Per reconèixer que hi ha una crisi espi­ri­tual també n’hi ha prou amb lle­gir els dia­ris i conèixer les dades, però els pre­ju­di­cis here­tats encara ens fan difícil accep­tar de donar-li aquest nom. Però no n’hi ha prou iden­ti­fi­cant els pro­ble­mes, cal fer-ne un diagnòstic i, per des­comp­tat, pro­po­sar una teràpia. I és en el diagnòstic i en les teràpies on se situen les diferències. Per això és interes­sant la pro­posta de Schar­mer: o abor­dem les tres i les seves vin­cu­la­ci­ons, o no n’abor­da­rem bé cap ni les acon­se­gui­rem resol­dre.

Sobre les dues pri­me­res tenim referències con­sen­su­a­des i cada cop més com­par­ti­des. L’exem­ple més fefa­ent són els Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble (ODS) de les Naci­ons Uni­des, que són 17 objec­tius (que es van esmi­co­lant en metes més con­cre­tes) que es pro­po­sen com a marc de referència com­par­tit per als estats, les orga­nit­za­ci­ons de tota mena i les ins­ti­tu­ci­ons. Cadas­cun dels 17 objec­tius repre­senta per si mateix un repte de pri­mera mag­ni­tud, i és evi­dent que no afecta a tot­hom de la mateixa manera. Per això mateix, el canvi de pers­pec­tiva que repre­senta la pro­posta com­porta, en pri­mer lloc, que cada estat, orga­nit­zació o ins­ti­tució iden­ti­fi­qui en quins d’ells té més impacte la seva acti­vi­tat quo­ti­di­ana; en segon lloc, que explori què pot fer en aquells que pot­ser no sem­bla tan evi­dent que l’afec­tin; i, en ter­cer lloc, que no oblidi que la seva acció i els seus impac­tes estan con­nec­tats amb tots els altres i, per tant, que ser­virà de poc asso­lir un objec­tiu si simultània­ment no asso­lim els altres. Això li com­porta a tot­hom un doble canvi de men­ta­li­tat: en pri­mer lloc, situar les pròpies acci­ons alhora en el con­cret i amb una pers­pec­tiva sistèmica, sabent que tot el que fem té impacte en el sis­tema glo­bal però que ningú actua direc­ta­ment sobre la seva tota­li­tat. I, en segon lloc, que avui la res­pon­sa­bi­li­tat ja no fun­ci­ona line­al­ment en una relació de causa i efecte, com si només se’ns pogues­sin exi­gir res­pon­sa­bi­li­tats per allò que cau­sem direc­ta­ment de manera clara i dis­tinta, sinó que avui només podem pen­sar la res­pon­sa­bi­li­tat en clau de cor­res­pon­sa­bi­li­tat i d’intel·ligència coo­pe­ra­tiva.

Però amb els ODS no n’hi ha prou, perquè no ate­nen la frac­tura espi­ri­tual i perquè sense resol­dre aquesta frac­tura no tin­drem la capa­ci­tat interna per fer front al nos­tre entorn i als des­a­fi­a­ments cada cop més com­ple­xos que en deri­ven. Per això està en fase de llançament la pro­posta d’uns Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Inte­rior (IDG, d’acord amb la seva sigla en anglès) (www.​inn​erde​velo​pmen​tgoa​ls.​org). Una pro­posta glo­bal que par­teix de l’assumpció que com més sistèmics són els rep­tes, més neces­si­ten trans­for­ma­ci­ons per­so­nals i rela­ci­o­nals. Resulta simp­tomàtic que no sigui una pro­posta pro­vi­nent de les ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves con­ven­ci­o­nals (tot i que n’hi ha d’invo­lu­cra­des) sinó d’una xarxa d’actors de tota mena invo­lu­crats en pro­ces­sos de trans­for­mació social. I també ho és que el seu focus, clara­ment vin­cu­lat a l’edu­cació, no es limiti a com sem­pre infants i joves sinó que apunti sobre­tot als pro­ces­sos de desen­vo­lu­pa­ment dels adults. Aquests objec­tius apun­ten a tre­ba­llar sobre cinc dimen­si­ons fona­men­tals de la per­sona, que iden­ti­fi­quen amb cinc verbs: ser, pen­sar, rela­ci­o­nar-se, col·labo­rar i actuar; és a dir, les rela­ci­ons amb el nucli vital d’un mateix (self); les capa­ci­tats cog­ni­ti­ves; la cura dels altres i del món; les capa­ci­tats soci­als de col·labo­ració i comu­ni­cació, i l’acció ori­en­tada al canvi.

En defi­ni­tiva, no hi ha trans­for­mació glo­bal sense trans­for­mació per­so­nal i rela­ci­o­nal. I vice­versa. Cap d’elles és pos­si­ble sense l’altra. Perquè les tres frac­tu­res que vivim (ecològica, social i espi­ri­tual) estan ínti­ma­ment rela­ci­o­na­des, són indes­tri­a­bles i no en podrem abor­dar bé cap d’elles si obli­dem els reque­ri­ments de les altres dues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia