opinió
Mobilitzacions contra la guerra
Aquesta guerra és el resultat dels interessos entre potències militars
Aviat, el 24 de febrer, farà un any de l’inici de la guerra d’Ucraïna. En els seus primers mesos la vàrem veure gairebé en primera persona, amb aterridores imatges de nens, persones grans i dones fugint d’una guerra i deixant un paisatge desolador tot darrere. Era difícil poder trobar veus crítiques amb el que estava succeint: davant desastres que provoquen fortes commocions i confusió és molt difícil tenir la fredor d’anàlisi que requereix el moment. Aleshores, la majoria de veus, tertúlies i opinions demanaven portar armes al poble ucraïnès per poder lluitar contra Putin. La Naomi Klein explica molt bé aquests fenòmens en el seu llibre La doctrina del xoc i descriu com s’aprofita planificadament aquest moment per donar resposta al problema mitjançant la implementació de polítiques, sovint impopulars, que disten molt de ser la solució al problema plantejat. Passat un temps, quan la guerra ja no ocupa tantes portades, la reflexió i mobilització de mica en mica es va instaurant. Ningú negarà que la guerra d’Ucraïna és el resultat d’una lluita entre potències mundials on malauradament el poble ucraïnès hi posa el territori i la seva població. Els històrics i veterans activistes per la pau ho van dir des de l’inici: aquesta guerra és el resultat dels interessos entre potències militars.
El resultat, avui dia, d’aquesta malaurada i trista guerra ha estat augmentar el poder de l’OTAN i consegüentment l’increment significatiu del pressupost militar dels països. El Centre Delàs ha emès un informe –que es pot consultar a la seva pàgina web– on ho explica amb detall. A la seva pàgina web destaca “3 de cada 10 euros que inverteix l’Estat el 2023 aniran dirigits a inversions en armament, pujant fins als 7.742,97 milions, que suposa un increment del 68,92% respecte de l’any anterior”. Evidentment aquestes polítiques van en detriment d’altres com exercitar la diplomàcia per portar la pau als països o desenvolupar polítiques socials, entre d’altres. Per sort, hi ha unes discretes mobilitzacions que setmanalment es concentren en diferents pobles davant l’ajuntament per demanar l’aturada de la guerra. A Girona, cada dimecres a les 7 del vespre; a Figueres, cada divendres a la mateixa hora, i cada dissabte a Banyoles a les 12 h. Esperem que aquestes discretes mobilitzacions es converteixin en massives, els arguments que les promouen s’ho ben mereixen.
