El segrestador progre

Ironies i sarcasmes del destí. El mateix dia que inauguraven la presidència progressista del Tribunal Constitucional, la revista El Jueves, la que sortia els dimecres i era segrestada els divendres, anunciava que deixava de ser un setmanari aquest gener i que passava a periodicitat mensual partir del febrer. És el destí dels boomers del periodisme i la comunicació. Redimensionar-nos, redimensionar-nos i redimensionar-nos. Segurament fins a l’extinció, com els dinosaures, o un estadi molt semblant. No només el paper. La tele i la ràdio com els hem conegut també tenen els dies comptats. Però ara deixem-ho. La ironia en aquest cas rau en la figura de Cándido Conde-Pumpido. Progressia... el que es diu progressia... la justa, per més que ens ho venguin així. Com molt bé han recordat la gent d’El Jueves, Cándido Conde-Pumpido, com a fiscal general de l’Estat que era el 20 de juliol del 2007, va instar al segrestament del número 1.573 de la revista satírica, que va ordenar el jutge Juan del Olmo. El govern havia donat un bonus per incentivar la natalitat o per ajudar els que tinguessin criatures, o digueu-li zeta. Els dibuixants van posar a fornicar a la portada el Felipe i la Leticia, que volien aprofitar la prima. L’ara progressista president del TC hi va veure injúries a la corona. Segrestar una publicació en paper que ja era a la xarxa en format digital va ser una campanya publicitària mai vista. A més de progre, un geni!