Noies d’imatge

Quan va tocar fons, després de des­per­tar en un hos­pi­tal perquè li havien posat droga a la beguda, la Paula, la jove que en els últims dies ha fet públic com havia de com­por­tar-se pel fet de ser “noia d’imatge” d’una dis­co­teca, va deci­dir no tor­nar a ser uti­lit­zada com a reclam per fer que els homes con­su­mis­sin més i dei­xes­sin anar més bit­llets al local. Abans d’això, en va aguan­tar algu­nes altres: un dia la van fer tor­nar a casa a can­viar-se de roba perquè hi havia anat amb pan­ta­lons. I no: els talons i una fal­di­lla que ni s’apropi al genoll són sagrats. I, és clar, cal que la dona tin­gui un cos que segueixi les impo­si­ci­ons d’aquesta soci­e­tat que no acaba de fer net en la cosi­fi­cació i his­per­se­xu­a­lit­zació de la dona. Les noies d’imatge solen tenir entre 18 i 25 anys i són con­vi­da­des (o poc remu­ne­ra­des) per la dis­co­teca per pas­sar la nit als reser­vats vip. Les dis­co­te­ques les ofe­rei­xen als cli­ents com qui tira car­ro­nya als lle­ons afa­mats. En alguns casos, els homes les poden triar, com qui tria un tre­pant d’un catàleg d’un cen­tre comer­cial de bri­co­latge. No és cosa nova. Els reser­vats hi han estat sem­pre i les dones hem entrat a la disco sense pagar perquè l’empre­sari sap que el negoci rut­lla més si hi ha dones, sobre­tot si el cos és prou nor­ma­tiu per cabre en una mini­fal­di­lla. El cas de Dani Alves ha posat d’actu­a­li­tat una pràctica que no és nova però que és igual de repug­nant. Segu­ra­ment no n’hi ha prou que el per­so­nal sàpiga apli­car el pro­to­col un cop con­su­mat l’abús o l’agressió sexual. Tam­poc aca­barà el pro­blema si can­viem el model del lleure noc­turn, però per algun lloc hem de començar.