Opinió

opinió

Una paraula més, sisplau

Faig una crida a recuperar el segon cognom, per respecte a les mares i a la igualtat

Hi ha una tendència gene­ra­lit­zada a la supressió del segon cognom en la iden­ti­fi­cació de les per­so­nes que no m’agrada gens, i la veri­tat és que no arribo a des­triar-ne el motiu, si no és per aquesta moda d’estal­viar parau­les.

Vaig començar a ado­nar-me’n amb les noti­fi­ca­ci­ons esco­lars en les qual el meu fill només venia iden­ti­fi­cat amb el pri­mer cognom, i, pel que a mi m’afec­tava, era com si jo no existís com a pro­ge­ni­tora. Us acon­se­llo que repas­seu si a les esco­les dels vos­tres pobles també ho fan així i si iden­ti­fi­quen cor­rec­ta­ment els vos­tres fills o filles amb el cognom d’ambdós, si és el cas. En aquest mateix diari són molts els col·labo­ra­dors que s’iden­ti­fi­quen única­ment amb el seu pri­mer cognom. Crec que sóc de les poques per­so­nes que surto ano­me­nada ínte­gra­ment amb el pri­mer i el segon, gràcies a la meva insistència. I això suc­ce­eix també a la tele­visió, a la ràdio, a la premsa i als mit­jans de comu­ni­cació en gene­ral.

Som dels pocs llocs del món on és obli­ga­tori que les per­so­nes por­tin el cognom dels dos pro­ge­ni­tors, pare i mare, lle­vat de les excep­ci­ons lògiques deri­va­des de situ­a­ci­ons mono­pa­ren­tals. Som dels pocs llocs del món on les dones ens ano­me­nem amb els nos­tres cognoms des del nai­xe­ment fins a la mort, sense per­dre’l per raó de matri­moni, com passa arreu d’Europa, on , si es vol con­ser­var el cognom de “sol­tera “, s’ha de dema­nar. Un altre ves­tigi incom­pren­si­ble del patri­ar­cat de més que dub­tosa lega­li­tat. I som també dels pocs llocs del món on actu­al­ment el nom de la mare pot anar en pri­mer lloc, això sí, a petició expressa i per acord dels dos pro­ge­ni­tors. En cas con­trari pre­val el patern, que encara avui majo­ritària­ment es posa pri­mer, i que diu molt dels can­vis de men­ta­li­tat que anhe­lem i neces­si­tem.

Val la pena doncs fer una reflexió: a més de la seva lega­li­tat, la uti­li­tat del segon cognom és indis­cu­ti­ble per iden­ti­fi­car les per­so­nes sobre­tot davant noms i cognoms freqüents, en els quals aquest altre cognom ens dona la clau per dis­tin­gir de qui par­lem. Quan estudiàvem coneixíem els noms i cognoms dels com­panys de classe, els escrivíem sem­pre sen­cers, i no era cap molèstia. Faig una crida a recu­pe­rar aquesta pràctica, per res­pecte a les mares i per res­pecte a la igual­tat. I perquè no costa tant una paraula més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.