opinió
Carbassoneres i parc eòlic
Tots els projectes d’elevat impacte contra la biodiversitat són pa per avui i gana per demà
A l’hort és fàcil observar el cicle biològic de les carbassoneres. Una mateixa planta té flors femenines i masculines. Les primeres tenen el pistil, que és l’òrgan per on entren els grans de pol·len que hi ha als estams de les masculines. I són els insectes pol·linitzadors els que fan la funció de transportar el pol·len per reproduir-se i fer un fruit, el carbassó. Si els humans depenguéssim del pessigolleig d’un insecte per fecundar-nos o gaudir del sexe, segur que els tindríem molt més ben considerats i protegits.
L’estratègia de la UE sobre la biodiversitat per al 2030 parla que la seva conservació pot salvaguardar la seguretat alimentària del món; ja que la pèrdua que estem suportant representa una amenaça per als nostres sistemes alimentaris. Per posar un exemple, més d’un 75% dels diferents tipus de cultius alimentaris del món depenen de la pol·linització animal. Cal tenir en compte que no tan sols estem en un context de canvi climàtic, sinó també de pèrdua galopant de biodiversitat. Per aquesta raó, el juny del 2010 es va realitzar un informe entre l’IPCC i l’IPBES –els panells internacionals d’experts en canvi climàtic i biodiversitat– que va concloure que la conservació d’aquesta va acompanyada de la lluita contra el canvi climàtic, i viceversa. Dit d’una altra manera, la biodiversitat és part de la solució a l’emergència climàtica.
Tots els projectes d’elevat impacte contra la biodiversitat són pa per avui i gana per demà. I per aquesta raó cal apostar per energies renovables en zones antropitzades (carreteres, àrees de pàrquing, rotondes, cobertes industrials i d’habitatges, ports, aeroports...) en comptes del medi natural (l’Albera, golf de Roses...). Costa entendre que la política està realment preocupada pel canvi climàtic. Sovint se centra en la necessitat d’instaurar grans projectes renovables, per exemple, en un entorn ric marí amb greus conseqüències per a la conservació del krill (base de les cadenes tròfiques marines) i alhora és capaç de defensar l’ampliació del port de Barcelona, el quart cinturó i el Hard Rock. No té cap coherència ni consistència. M’agradaria amagar-me entre fulles de carbassoneres i observar el creixement d’un carbassó, fruit de la pol·linització, pel gaudi de fugir de la realitat.
