Més feliços

Finlàndia ha tor­nat a ser esco­llit per les Naci­ons Uni­des com el país més feliç del món. És la sisena vegada con­se­cu­tiva que té aquest honor. I això que, segons ens recor­da­ven diu­menge en el repor­tatge 30 minuts de TV3, té un dels cli­mes més rigo­ro­sos del pla­neta: a l’hivern, la tem­pe­ra­tura mit­jana és de cinc sota zero i només hi ha qua­tre hores de llum solar al dia. Mal­grat això, els prop de sis mili­ons de fin­lan­de­sos sen­ten que són en un dels països del món on més bé es viu. Espa­nya se situa en el 32è lloc (tres posi­ci­ons per sota res­pecte de l’any pas­sat). Què té Finlàndia per ser el país més feliç del món? Algu­nes de les raons són que és un país ric (té menys població que Cata­lu­nya, però el nivell de vida és més alt, amb un sou mitjà de 3.500 euros), que no hi ha inse­gu­re­tat ni gaire con­tes­tació social, que gau­dei­xen més que ningú de la natura i que el govern té entre les seves pri­o­ri­tats la igual­tat entre dones i homes (i la baixa per mater­ni­tat és la més llarga del món: set mesos per als pares i les mares, perquè com­par­tei­xin la càrrega de tre­ball). És clar que no són tot flors i vio­les, i la violència fami­liar i el con­sum d’alco­hol són molt ele­vats. Però els fin­lan­de­sos tenen aque­lla enve­ja­ble sen­sació que s’hi viu bé, allà. Ja ens con­for­maríem aquí amb ser un país inde­pen­dent. Després ja començaríem a rebus­car quins són els secrets de la feli­ci­tat. Almenys seríem més lliu­res per ele­gir les claus que pen­sem que ens farien més feliços. L’elecció depen­dria exclu­si­va­ment de nosal­tres matei­xos i això, el fet de poder ele­gir, bé que ja és un dels pun­tals de la feli­ci­tat.