A la tres
Com pagar el músic
“Tan sols cal agafar dissimuladament el mòbil i fer la transferència corresponent amb una acció neutra, equidistant, mantenint totes les distàncies
L’escena no és nova, però s’ha modernitzat. Un músic de carrer situat en una plaça cèntrica d’una població turística comença a cantar a mig matí aprofitant que és un dia de festa i que la gent passeja sense presses. Tria una peça prou coneguda que pugui agradar al públic i guanyar-se la seva simpatia sobretot quan es tracti de passar el barret quan acabi la funció. I si no és el barret serà la funda de l’instrument en qüestió, un platet amb unes quantes monedes que facin d’esquer o un drap mal plegat al terra. M’hi fixo i no hi trobo cap dels elements anteriors. Em sorprèn no veure’ls i comprovo si hi ha un nou sistema que m’ha passat per alt. No trigo a trobar-lo i encara em sorprèn més. Enganxat a la guitarra, amb uns colors virolats que criden l’atenció hi ha un cartell amb un número de mòbil, el del músic entenc, i una única paraula: “Bizum”. No calen explicacions de cap mena perquè el missatge és ben clar: s’ha acabat demanar al ciutadà commogut per la música que faci un gest i aboqui una mica de xavalla als peus de l’artista. Amb l’aparició del sistema de pagaments instantanis entre particulars es fa un pas més cap a la professionalització i l’intercanvi comercial. No cal ni aixecar-se de la cadira si un està prenent un refresc en una terrassa, ni rebuscar aquell euro perdut en el fons de la bossa de mà i ni tan sols utilitzar la criatura perquè sigui ella la que s’apropi al músic en qüestió, deixi anar la moneda i ens estalviï el moment de torbament. Tan sols cal agafar dissimuladament el mòbil i fer la transferència corresponent amb una acció neutra, equidistant, mantenint totes les distàncies. Ens hem acostumat a passar pel filtre del mòbil i les xarxes socials la gran majoria de les nostres relacions humanes. Grups de Whatsapp, videoconferències, reunions en línia... diuen que ens augmenten l’eficiència, la rapidesa i la productivitat, però també ens retallen la complicitat de compartir un mateix espai. Els temps canvien, és cert, però permeteu-me dubtar que en alguns casos sigui per a millor.
