La Le Pen tindrà raó?

En una cosa potser té raó la líder de Rassemblement National, Marine Le Pen, en fase avançada de maquillar l’extremisme dretà de casta: que allò que pretenia el pare Jean Marie Le Pen fa més quaranta anys ella ho està assolint amb perseverança de pedra picada, i és que el rebuig a la immigració ha entrat pràcticament a totes les agendes polítiques, i ara, un cop establerta aquesta percepció negativa de qui intenta treballar en un continent que necessita treballadors, la ciutadania podria estar preparada per canviar la fotocòpia per l’original, o sigui, votar-la a ella com a Itàlia s’ha votat Giorgia Meloni. Rebuig és un terme amb connotacions excessivament dràstiques? Ho podem substituir per problema, control, desconfiança, inacció, apatia, estat d’emergència, preferència nacional. El cas és que davant d’una Europa que no està assumint el repte migratori amb visió humanitària, que està reduint fins a la infàmia les accions de salvament i castiga les ONG que rescaten nàufrags, una part de la ciutadania va normalitzant els camps de contenció/concentració a Líbia, a Turquia i les morts al Mediterrani en lloc de pressionar els governs perquè estableixin vies d’entrada segures. Si volen conèixer de primera mà la realitat de la vulneració dels drets humans a la frontera sud: conferència/debat amb la investigadora Helena Maleno, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras, i l’activista i educador social Sani Ladan, especialista en migracions (dijous 20 d’abril, 19 h, Casa de Cultura de Girona. Organitza: Coordinadora d’ONG Solidàries).