Opinió

A la tres

Endreçar el lloguer

“El mercat immobiliari en zones com ara Barcelona està en una situació esperitada que exigeix força més que una norma que essencialment posi el focus en els preus

Només qui per cir­cumstàncies que només li con­cer­nei­xen a ella o a ell es veu abo­cat al tràngol de bus­car un pis de llo­guer pot fer-se una idea exacta de la situ­ació tan tene­brosa en què està el mer­cat immo­bi­li­ari en aques­tes àrees dites ten­si­o­na­des com ara Bar­ce­lona i la seva corona. És un gali­ma­ties regit pràcti­ca­ment per una única llei, la de la selva, on els dòcils inqui­lins estan a mercè de les con­di­ci­ons dra­co­ni­a­nes que impo­sen uns pro­pi­e­ta­ris i unes immo­biliàries que nave­guen amb el vent a favor. L’herència és la que és i després de dècades fomen­tant una política d’habi­tatge suïcida, incen­ti­vant la com­pra a tort i a dret i reduint l’oferta pública a poc menys que les tómbo­les que s’enca­de­na­ven a final de man­dat, el parc de llo­guer actual és tan misèrrim que qui el con­trola pot com­por­tar-se com un abso­lut cacic. Preus desor­bi­tats, fian­ces fora de tota lògica, el tracte feréstec del comer­cial de guàrdia que l’únic que vol és des­pat­xar-te o obli­ga­ci­ons sobre­vin­gu­des per con­trac­tar el man­te­ni­ment de ves a saber què són alguns dels peat­ges que cal anar ser­pen­te­jant per aca­bar plan­tant el llit o el sofà Sklum en un estatge que és més un cau que cap altra cosa. Però és el que hi ha. I, si no t’està bé, a fora hi ha cua d’altres que no seran tan prim­mi­rats. Un engra­natge diabòlic davant el qual ben­vin­guda sigui una norma o qual­se­vol altra ini­ci­a­tiva que intenti posar ordre a tanta arbi­tra­ri­e­tat. I mal­grat que dic­tar topalls als preus, i que aquests hagin d’estar per sota l’IPC, és una mesura impe­ri­osa, alerta d’inten­tar reduir l’abast de l’assumpte a només això. Lite­ral­ment cal posar el mer­cat cap per avall, inver­tint la lògica que fa del llo­guer un bé escàs con­cen­trat en poques mans. I per això només hi ha una antídot, el de cons­truir més habi­tatge públic i de llo­guer. A car­re­ta­des. Un com­promís política­ment poc agraït, ja que els pisos que un comenci a alçar avui pot­ser demà els inau­gu­rarà un altre alcalde, i que sobre­tot vol constància en el temps. I això exi­geix força més que una llei pac­tada en pre­cam­pa­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.