Opinió

opinió

XAVIER FERRER

L’economia que ens queda

S’hauria de gestionar l’economia amb polítiques que reduïssin les desigualtats i garantissin l’ocupació i salaris dignes, especialment per als joves

És evident que els efectes de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna són molt perjudicials per a la societat i també per a l’economia. Per gestionar la pandèmia es varen prendre decisions que afectaven l’economia dels estats, de les empreses i de la ciutadania. Hem observat com els governs destinaven diners per pal·liar la paràlisi econòmica motivada per l’aturada de d’activitat empresarial, degut a l’obligació de quedar-se a casa, fet que va generar increments de deute públic i més dèficit. Pel que fa a la Unió Europea, es va aprovar el pla Next Generation EU, amb 750.000 milions d’euros, finançats amb deute comunitari, destinats a facilitar la sortida de la crisi motivada per la covid-19, dels quals 140.000 milions són destinats a l’Estat espanyol, la meitat en transferències i l’altra mitat en crèdits tous, amb la finalitat de sortir de la crisi i alhora modernitzar el país, bàsicament en dues línies d’actuació com són la digitalització i la sostenibilitat.

Tot anava ben encarat, però la guerra d’Ucraïna ho va tornar a torçar tot, dificultant la sortida de la crisi, amb incertesa general i increments de preus de l’energia, que ha provocat una alça dels preus en general, situant la inflació al voltant del 10% en els pitjors moments. Accions correctores, com pujar els tipus d’interès, comencen a donar resultats, amb la lleu baixada de la inflació i amb dades d’ocupació raonables. I si ens fixem en les previsions del Fons Monetari Internacional, podem considerar que l’economia, lentament, anirà creixent. Caldrà més estabilitat i bona gestió de l’energia perquè Alemanya recuperi la vitalitat empresarial i torni a ser el motor de la UE.

Hem d’esperar que el Banc Central Europeu continuï tenint un comportament de suport a l’economia i principalment de contenció de la inflació per sota del 2%, que és el seu objectiu principal. De fet, si mirem en perspectiva els darrers anys, observarem que quan sortíem de la greu crisi del 2008 ens ha arribat la pandèmia i, tot seguit, la guerra d’Ucraïna, i actualment la crisi bancària a Suïssa i a Silicon Valley, a més d’una certa inestabilitat interna als EUA. Tot plegat fa pensar que estem instal·lats en una situació d’incertesa i crisi permanent, fet que obliga governants i actors empresarials a gestionar i prendre decisions sense la preuada estabilitat. Sigui com sigui, per aconseguir confiança, convindria que es trobés una solució a la guerra d’Ucraïna, fet que seria balsàmic per a l’estabilitat econòmica.

A més, s’hauria de gestionar l’economia amb polítiques que reduïssin les desigualtats i garantissin l’ocupació i salaris dignes, especialment per als joves. Evitar el frau fiscal i trobar l’equilibri de competència i regulador per a les grans empreses tecnològiques, sovint més poderoses que alguns estats, també comportaria estabilitat econòmica general i confiança entre la ciutadania. I també valorar la possibilitat de produir productes essencials, que abans de la pandèmia es compraven a fora, serviria per garantir el benestar de la ciutadania, davant de futures crisis. Si anem en aquesta direcció aconseguirem una economia estabilitzada i garantista per a la ciutadania de la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia