Opinió

Els altres llagosterencs

L’any 1970 el 10,4% de la població de Llagostera era nascuda a Andalusia

Per Sant Jordi es publi­quen lli­bres de tots els gèneres lite­ra­ris i també peti­tes joies que pas­sen des­a­per­ce­bu­des perquè són històries locals que esde­ve­nen uni­ver­sals. És el cas de Destí: Lla­gos­tera. La migració dels anys 50 als 70, de Mireia Malagón i Dausà, una obra que recull uns tes­ti­mo­nis humans d’una època irre­pe­ti­ble i fa pen­sar en Els altres cata­lans de Paco Can­del. Lla­gos­tera, com la majo­ria de muni­ci­pis de Cata­lu­nya, va rebre immi­gració de molts pobles d’Anda­lu­sia i Extre­ma­dura i abans de la Guerra Civil n’havia rebut d’Aragó, amb la cons­trucció del car­ri­let, i de Múrcia, quan es van fer car­re­te­res i pan­tans. Les famílies anda­lu­ses podien venir de Gra­nada, Jaén o Màlaga, però hi ha un poble que des­taca per sobre els altres: Alme­di­ni­lla (Còrdova), d’on van venir famílies sen­ce­res: els Cano, els Malagón, els Moreno, els Ramírez, els Ruiz, els Sánchez, els Ser­rano... Els anys vui­tanta ja es va cele­brar una gran festa d’ager­ma­na­ment amb Alme­di­ni­lla i Pepe Fernández va rodar un docu­men­tal que va omplir el Casino. El pri­mer alme­di­ni­llenc arri­bat a Lla­gos­tera va ser Vicente Moreno, cone­gut com el Rubio. També és andalús, d’Alge­si­res, Fermí San­ta­ma­ria, que ha estat alcalde de Lla­gos­tera durant dotze anys. Segons l’autora, el 1970 el 10,4% de la població era nas­cuda a Anda­lu­sia. La seva crònica par­teix de les entre­vis­tes a una vin­tena llarga de per­so­nes que van arri­bar entre 1947 i 1973, i amb Mar­ga­rida Pla­nas Casa­de­vall, del bar La Bal­bina, que va mar­car una època, ja que era el lloc més freqüentat pels anda­lu­sos i el punt d’arri­bada i sor­tida de l’auto­car que va rebre el nom de La Llo­rona. Mireia Malagón tracta els temes més con­tro­ver­tits amb deli­ca­desa i conei­xe­ment, no en va el seu pare també for­mava part d’aquesta immi­gració. No defuig els aspec­tes com el rebuig i el suport gene­rats, ni temes con­tro­ver­tits com l’habi­tatge, la llen­gua i el xoc cul­tu­ral per dife­rents gene­ra­ci­ons. Edi­tat per l’arxiu muni­ci­pal, el lli­bre conté una interes­sant intro­ducció de la filòloga i poeta Laura G. Ortensi, també de pare andalús. La Laura, la Mireia i l’alcalde Antoni Navarro el van pre­sen­tar dis­sabte pas­sat en una sala de plens abar­ro­tada. Ara ja caldrà pen­sar a escriure una crònica de les noves migra­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia