Opinió

El que tenim

No podem anar fent la viu-viu, perquè el que no cuidem avui serà destruït demà

Tenim la gran sort de poder gau­dir d’un dels indrets més mera­ve­llo­sos del pla­neta. Ho dic jo, que hi visc. EIs vint-i-set muni­ci­pis de la nos­tra comarca, el Gironès, es tro­ben repar­tits per una àmplia superfície de més de 575 quilòmetres qua­drats, envol­tats de bos­cos, mun­ta­nyes, cul­tius, pla­nu­res, rius, rie­res i sèquies, que donen recer a un munt d’espècies ani­mals i vege­tals. Entre aques­tes espècies hi som nosal­tres, que també for­mem part d’aquest eco­sis­tema. El que pot­ser encara no hem inte­ri­o­rit­zat i del qual segu­ra­ment no som prou cons­ci­ents és del fet que vivim i exis­tim també gràcies a la natura. A l’ante­rior columna us par­lava que ja era hora de pren­dre consciència de la neces­si­tat de tenir cura de l’aigua, sobre­tot ara que s’ha con­ver­tit en un dels recur­sos més pre­uats. Fins i tot avui que, mal­grat haver plo­gut una mica els dar­rers dies, no ha estat sufi­ci­ent per recu­pe­rar, amb la quo­ti­di­a­ni­tat a la qual estàvem acos­tu­mats, la visió que teníem dels pan­tans plens, les lle­res dels rius ben rega­des i l’absència de notícies sobre la sequera. S’acosta un estiu calorós i escàs d’aigua. Els nos­tres bos­cos cor­ren el perill, més que mai, de grans incen­dis, oca­si­o­nats sovint per nosal­tres matei­xos i que malau­ra­da­ment des­tru­ei­xen allò pel qual hauríem d’estar llui­tant: el nos­tre entorn. Els pro­fes­si­o­nals de la gestió fores­tal, els bom­bers, els agents rurals i els volun­ta­ris fores­tals, com sem­pre, com cada estiu, estan dis­po­sats, arreu del ter­ri­tori, a vet­llar per la pre­venció i la con­ser­vació del nos­tre patri­moni natu­ral. Un enorme i sen­tit reco­nei­xe­ment per a tots ells. Però, al mateix temps, la seva diligència hau­ria de recor­dar a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques la neces­si­tat de dotar aquests equips humans de tots els mit­jans mate­ri­als i tàctics neces­sa­ris per fer la seva feina de manera segura i eficaç. Com can­ten els bom­bers en el seu himne: “Tots som un en actuar.” Som res­pon­sa­bles del que podem con­tro­lar. Així, doncs, el mal­ba­ra­ta­ment de l’aigua i el risc d’incen­dis són la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat. No podem anar fent la viu-viu, perquè el que no cui­dem avui serà des­truït demà. Com va dir Marie Curie, “ningú no pot cons­truir un món millor sense millo­rar les per­so­nes”. Hem de ser capaços d’apor­tar al bé comú el nos­tre tre­ball indi­vi­dual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia