Opinió

Adéu Temps de Flors

Temps de Flors és una manera meravellosa de mostrar la ciutat als forans

En una de les esce­nes més mítiques de Blade Run­ner (Rid­ley Scott, 1982) el per­fecte repli­cant inter­pre­tat per Rut­ger Hauer, men­tre s’està morint, diu a Har­ri­son Ford “Yo he visto cosas que voso­tros no creeríais...” Aquesta frase, que forma part d’un dels monòlegs més reproduïts de la pel·li, em ser­veix per intro­duir la columna d’avui dedi­cada a Temps de Flors. Perquè Temps de Flors és una manera mera­ve­llosa de mos­trar la ciu­tat als forans, però en aquesta edició també m’ha ser­vit per veure coses que mai no m’hau­ria ima­gi­nat que veu­ria i que, encara més, hau­ria pre­fe­rit no veure. Després d’obrir-se pas per una cua llarga i lenta, sota un sol de justícia, una senyora amb un cot­xet i un nadó acon­se­gueix fer-se una foto dins del túnel de l’amor. Feina feta. –I ara com surto d’aquí?, es deu­ria pre­gun­tar. –Doncs pel dret! I sense pen­sar-s’ho dues vega­des enfila el cot­xet i la cri­a­tura per damunt d’un par­terre ple de plan­tes (i no pre­ci­sa­ment de les expo­sa­des). A dos metres i escaig d’aquí, en una altra cua que es fa pujant esca­les, que de tan atapeïda feia falta res­pi­rar amb oxi­gen assis­tit, una altra visi­tant guar­dava estoi­ca­ment el seu mini­ter­ri­tori amb un gos que era més gros que ella i que no es va quei­xar ni un moment per fer cua. De veri­tat que els gos­sos han de fer cua men­tre la seva cor­retja s’entor­to­lliga i s’estira a tort i a dret amb les cames d’altres cuis­tes inde­ci­sos que no saben si con­ti­nuar espe­rant o recu­lar? El gos em va fer llàstima. I men­tre no li podia treure la vista de sobre al pobre ani­mal, veig com a la meva dreta un visi­tant ena­mo­rat de Temps de Flors s’emporta un flor de sou­ve­nir i a un altre se li aboca, sense voler, un test de l’expo­sició men­tre bus­cava l’enqua­dra­ment per­fecte per al seu Ins­ta­gram. I quan ja em pen­sava que ho havia vist tot i men­tre em podia haver res­so­nat al cer­vell “... he visto cosas que voso­tros no creeríais...”, soc tes­ti­moni d’una bara­lla dialèctica entre una ama­ble i pro­fes­si­o­nal infor­ma­dora i un cretí que no vol can­viar de direcció perquè s’ha entes­tat a entrar per la sor­tida d’un car­rer: –“Total, si no hi ha ningú a l’altre cos­tat!” Per si algú s’ho pre­gunta, va gua­nyar la infor­ma­dora. No tor­naré amb la tonada de Temps de Flors morirà d’èxit, però en algun moment s’haurà de repen­sar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia