El tercer sector laboral

El tercer sector social és un àmbit important en el qual molts treballadors i treballadores dediquen la seva carrera professional per ajudar i acompanyar les persones en situacions de vulnerabilitat de la nostra societat. Treballa amb col·lectius diversos: infància, persones en situació de dependència, joves, persones grans i persones migrades i en tots els àmbits de la seva vida: habitatge, educació, sanitat, participació i àmbit jurídic. A Catalunya, el tercer sector social està format per una gran varietat d’organitzacions, des d’associacions locals fins a grans entitats amb presència internacional. Tot i que les persones treballadores del tercer sector social tenen un paper clau en la millora de les condicions de vida de les persones, moltes d’elles es troben en situació de precarietat laboral. Entre les principals demandes que busquen pal·liar aquesta precarietat i dignificar la seva feina hi ha:

1. Estabilitat laboral. Moltes treballadores del tercer sector social es troben en situació de precarietat laboral, amb contractes temporals, projectes amb poques hores setmanals i salaris baixos. Les treballadores reclamen una estabilitat laboral adequada, amb contractes indefinits i salaris justos. El conveni d’acció social està congelat des del 2018, actualment s’està negociant però les representants sindicals (UGT i CCOO) han estat incapaces d’aconseguir els mínims exigits durant aquests anys i fa uns dies han pactat unes pujades de salaris totalment insuficients que mantenen el tercer sector en la precarietat econòmica i molt allunyat de l’equiparació amb el sector públic. La pèrdua de nivell adquisitiu aquests anys és del 30%, dada impensable en qualsevol altre àmbit.

2. Reconeixement professional. Les treballadores del tercer sector social volen ser reconegudes com a professionals, amb la seva formació i experiència valorada pel sector. Això inclou la necessitat de promoció interna i el reconeixement de les competències professionals adquirides en l’exercici de la seva tasca.

3. Conciliació de la vida laboral i personal. Moltes treballadores del tercer sector social es troben en situació de conciliar la seva vida laboral amb la vida personal, especialment en aquells casos en què han de treballar en torns rotatius o fins i tot altres horaris no habituals. Per això demanen una millora en les condicions laborals per tal de facilitar la conciliació.

4. Millora de condicions laborals. Les treballadores del tercer sector social també demanen una millora en les condicions laborals: més formació, millora de la seguretat laboral, reducció de la càrrega de treball, etc.

5. Millora de les relacions laborals. Les treballadores del tercer sector social també demanen millorar les relacions laborals entre ells i les organitzacions, així com més transparència en la gestió dels recursos i les polítiques de les organitzacions.

Una reflexió interessant seria per què un sector indispensable com és l’àmbit social, està tan invisibilitzat, és objecte de maltractament institucional degut a l’externalització de la majoria dels serveis (implica sous molt més baixos que els del funcionariat, inestabilitat laboral per la dependència de les subvencions que treuen les administracions, competència entre les mateixes entitats) i com és que no es mobilitza i es fa valer davant la patronal i les administracions.

En resum, les persones treballadores del tercer sector social a Catalunya demanen una millora en les condicions laborals, especialment en termes de contractes estables, salaris justos, reconeixement professional, conciliació de la vida laboral i personal, millora de condicions laborals i millora de les relacions laborals. És important que les organitzacions del tercer sector social s’uneixin per reclamar la millora de les condicions laborals. Aquestes demandes haurien de ser acceptades per l’administració i la patronal del sector per sentit comú. Per donar la millor resposta professional a la població més vulnerable del país no es pot tenir les professionals que s’hi dediquen en unes condicions laborals tan pèssimes i també cal incrementar els pressupostos per tenir recursos per exercir la feina en condicions acceptables.