Opinió

Salt no necessita drons

No és pas des del cel que cal arreglar els problemes, sinó a peu de carrer

Ara que fa bo i el dia enfos­queix més tard, apro­fi­teu per fer un exer­cici de curi­o­si­tat sociològica i bon veïnatge i, si l’horari labo­ral us ho per­met i la gestió de l’oci us ho acon­se­lla, aneu a fer una cami­nada pel cen­tre de Salt, cap allà a les set de la tarda. Segu­ra­ment si no sou sal­tencs allà no hi deveu haver estat mai, d’ençà que la població lidera uns rànquings de població immi­grada que fàcil­ment arri­ben al trenta per cent. Si sou foras­ters que resi­diu en alguna de les pobla­ci­ons pro­pe­res, doncs, ben segur que l’excursió us sor­prendrà. Acom­pa­nyats per la tem­pe­ra­tura que a les por­tes del cap­ves­pre es torna benigna i per la claror que encara no declina, pels car­rers que envol­ten l’ajun­ta­ment des­co­bri­reu en tota la seva expansió humana la bar­reja mul­ti­cul­tu­ral de la qual de tant en tant us par­len els mit­jans de comu­ni­cació. Cami­na­reu entre gent de totes les edats i pig­ments que encara con­ser­ven les ganes de com­par­tir el plaer de soci­a­lit­zar a la via pública. A les set de la tarda Salt és un eixam de per­so­nes que et fa sen­tir sol i acom­pa­nyat alhora. Aquesta és la cara ama­ble, és clar. L’altra cara, que ha omplert els debats i els mítings d’aquesta recent cam­pa­nya elec­to­ral, és el repte d’inte­gració, de ser­veis i de rela­ci­ons comu­nitàries que aquesta rea­li­tat massa con­cen­trada en un sec­tor repre­senta. Jordi Viñas, d’ERC, tor­narà a lide­rar l’Ajun­ta­ment després de gua­nyar les elec­ci­ons, però, tenint en compte el des­a­fi­a­ment que sig­ni­fica ges­ti­o­nar un dia a dia tan com­plex, més que feli­ci­tar-lo toca aplau­dir la dis­po­ni­bi­li­tat d’assu­mir un càrrec tan poc còmode. Els repu­bli­cans podran apro­fun­dir en la com­pra d’habi­tat­ges per des­ti­nar-los a llo­guer social i fre­nar les ocu­pa­ci­ons, però nota­ran al cla­tell l’alè de Vox, que ha pas­sat de tres a qua­tre regi­dors i que durant la cam­pa­nya ha acon­se­guit que altres for­ma­ci­ons en com­pe­tició adop­tes­sin la seva pro­posta de com­prar drons per vigi­lar deter­mi­nats bar­ris. Sense pro­po­sar-s’ho, els impul­sors de la idea han posat damunt de la taula la metàfora per­fecta de l’allu­nya­ment entre els ciu­ta­dans i els polítics: no és pas des del cel que cal arre­glar els pro­ble­mes, sinó arran del car­rer. Sobre­tot en un muni­cipi situat en plena àrea d’apro­xi­mació aèria de l’aero­port.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia