Opinió

Olotines al poder

Animeu-vos, noies, que la lluita per una millor ciutat no té preu. I vosaltres ho valeu

En aquest bucòlic racó de món on passo la major part del temps, entre les refle­xi­ons a les quals m’aboca el verd he aca­bat ado­nant-me d’una cir­cumstància que creia pan­ta­lla pas­sada. Si repas­sem les imat­ges que ens han dei­xat les elec­ci­ons muni­ci­pals, veu­rem que a Olot no hi ha dones als llocs de poder polític. I mil veus sal­ten ara: i tant que n’hi ha, mira les com­po­si­ci­ons dels par­tits! És veri­tat, però ni un sol d’aquests noms apa­rei­xia com a cap de les vuit llis­tes. Per tant, men­tre es des­fu­lla la mar­ga­rida de qui aixe­carà la vara d’alcalde, a la capi­tal de la Gar­rotxa una cosa sem­bla clara: una dona no serà. No estic fent una defensa del femi­nisme. Mai he supe­di­tat la pari­tat a la qua­li­tat, ni he recla­mat drets labo­rals pel sol fet que em van parir Maria Dolors, mal­grat defen­sar-me des de jove­neta en mons pro­fes­si­o­nals domi­nats per homes. Per mi el valor s’ha de demos­trar inde­pen­dent­ment del sexe, i repar­tir càrrecs en funció de mas­cles i feme­lles no hau­ria de ser el barem. Estem rode­jats de camps, però no en una granja. O sigui que no escric amb cap biaix, sinó des de l’objec­ti­vi­tat, sor­presa de veure com fins i tot en el 95% de les àgores mediàtiques pre i poste­lec­to­rals la vibració pre­do­mi­nant era yang. I reblo l’estadística per on he començat: una munió de dones en la gestió de les sigles i alguna com a reco­ne­guda columna de suport. Però totes al dar­rere. Per què? És una llàstima. Podria supo­sar un canvi ben agra­da­ble per aquest indret. Cal­dria saber si la causa rau en el pes de la tra­dició ances­tral, i ho demos­tra que com a alcal­dessa només es refe­ren­cia una solitària Isa­bel Brus­sosa, que ni tan sols va ser electa sinó suc­ces­sora per desig­nació de Pere Macias. Jo ignoro la res­posta, menys encara si miro els con­sis­to­ris veïns, on la ciu­ta­da­nia ha fet repo­sar la seva con­fiança en elles. Con­vido les esfe­res polítiques olo­ti­nes a pen­sar-hi. I també a les ciu­ta­da­nes en gene­ral, que segur que hi teniu una quota de res­pon­sa­bi­li­tat. No és gra­tis sig­ni­fi­car-se, ho sé de pri­mera mà. Del bra­cet del reco­nei­xe­ment s’hi pas­se­gen la polèmica, el des­a­graïment i la incom­prensió. Però, què me’n dieu de defen­sar una soci­e­tat més justa i la tran­quil·litat d’haver-ho inten­tat? Ani­meu-vos, noies, que la lluita per una millor ciu­tat no té preu. I vosal­tres ho valeu, feu-me cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.