Opinió

En Gustavo, sota l’àngel

Aquell nen era el fill dels campaners, es diu Gustavo Torres i avui és el gerent de la catedral

Fa molts anys, un nen que en tenia set o vuit ens va obrir a una colla de gent interes­sada les por­tes i els acces­sos més recòndits de la cate­dral de Girona. El vai­let encara no aixe­cava un pam de terra, havia de grim­par pels gra­ons, de tan alts com se li feien. Però amb quin ànim els pujava! De cop, tots qui­ets. Esti­rava la màniga del qui li anava al dar­rere i li asse­nya­lava un punt de la fosca murada: –Mira, una marca del pica­pe­drer! Després, una altra esti­rada de braç: –Mira, batalls de les cam­pa­nes! I aquí una altra: –Mira, una clau de volta! I mira aquí, un forat per ven­ti­lar... Ens va dur per l’estret cor­re­dor del tri­fori perquè con­templéssim la gran­di­o­si­tat de la nau i el detall dels gan­xos per pen­jar els domas­sos en dies asse­nya­lats. Res no li era estrany. El seguíem boca­ba­dats per les gol­fes, cami­nant a trenta-cinc metres per damunt de la planta de la nau, tre­pit­jant les arca­des gòtiques en comp­tes de con­tem­plar-les per sobre del cap. Fins que vam abraçar l’àngel de la cúpula... Suposo que a l’hora de sopar devia endur-se una bona repri­menda dels seus pares... Aquell nen era el fill dels cam­pa­ners, es diu Gus­tavo Tor­res i avui és el gerent de la cate­dral. Després de pas­sar la infància vivint-hi –en unes estan­ces a prop de l’àngel–, avui con­ti­nua vivint-la inten­sa­ment. I a la gus­pira d’aquells ulls engres­cats per la joguina –la joguina més gran que pot tenir un nen– ara s’hi afe­geix el conei­xe­ment pro­fund d’allò que explica, la soli­desa de cri­teri i la passió pels mis­te­ris litúrgics. Lle­geixo en un trac­tat que hi ha laics cris­ti­ans que viuen la litúrgia com a “cul­men et fons del seu com­promís”. La font i la cul­mi­nació. No he cone­gut mai cap estu­di­ant, cap lli­cen­ciat, ni doc­tor ni catedràtic que m’hagi fet com­pren­dre millor l’urba­nisme, l’arqui­tec­tura, la soci­o­lo­gia i, sobre­tot, els mis­te­ris ceri­mo­ni­als que con­for­men la història d’un monu­ment religiós. Repe­tir aque­lla visita ja és impos­si­ble perquè les auto­ri­tats civils i eclesiàsti­ques n’han pro­hi­bit els acces­sos per segu­re­tat. I, és clar, tam­poc no hi ha cap nen entre­ma­liat per trans­gre­dir les ordres d’ama­ga­to­tis. Però des de la planta de la nau, sense guiar ningú per les entra­nyes, en Gus­tavo Tor­res con­ti­nua fent entra­nya­ble la cate­dral de Girona. –Què vols, visi­tant? Per què m’esti­res la màniga? –Mira, un mes­tre!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia