Barcelona i el 23-J

“El matí del dijous 15 de juny, el coor­di­na­dor gene­ral del PP, Elías Ben­dodo, es va posar en con­tacte amb el secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE, San­tos Cerdán. En aque­lla tru­cada, el PP va ofe­rir el seu suport a Jaume Coll­boni per acon­se­guir l’alcal­dia de Bar­ce­lona. L’única con­dició plan­te­jada va ser que Ada Colau no entrés a l’equip de govern.” El mis­satge, pro­vi­nent dels popu­lars a Madrid, s’envi­ava als peri­o­dis­tes, dis­sabte, abans que fina­litzés el ple en què el can­di­dat soci­a­lista va ser ele­git bat­lle de la capi­tal cata­lana amb els vots dels comuns i el PP. Després, tots els impli­cats, els popu­lars de Daniel Sirera inclo­sos, s’han afa­nyat a negar que el pacte de Bar­ce­lona es fes a Madrid, situ­ant-ne la cocció en l’últim minut a la capi­tal cata­lana. Però el cert és que Bar­ce­lona és un plat prin­ci­pal de cara a les elec­ci­ons del 23-J. Ho és per al PSOE, que, en un con­text de cai­guda gene­ra­lit­zada en les muni­ci­pals i autonòmiques, s’apun­tala en la ciu­tat bar­ce­lo­nina i en Cata­lu­nya per pro­pul­sar-se de cara a unes gene­rals que se li pre­sen­ten extre­ma­da­ment com­pli­ca­des. També ho és per al PP, que amb l’entesa s’espolsa l’estigma dels polèmics pac­tes amb Vox i es pre­senta com a par­tit d’estat que ha impe­dit que l’inde­pen­den­tista Xavier Trias sigui l’alcalde de Bar­ce­lona. I també ho és per a Yolanda Díaz, que, situ­ada en l’eix esquerra-dreta, exposa la seva aliança amb els comuns de Colau com la que ha vetat que el con­ser­va­do­risme torni a lide­rar el con­sis­tori. Un acord amb lògica esta­tal en què tots hi gua­nyen. La pre­gunta és: també ho fa Bar­ce­lona?