Opinió

A la tres

Robar-nos l’estiu

“Votem per no despertar-nos al mes d’agost amb un torero gestionant el Ministeri de Cultura, un militar a la cartera de Defensa o un antiavortista a la d’Igualtat

S’ensuma per tot arreu l’estiu. S’olora als pas­se­jos marítims quan bufa la mari­nada, per a bé, i s’ins­pira al trans­port públic, per a no tan bé, siguem sin­cers. Ha arri­bat la calor i les ganes de gau­dir d’aquesta època de l’any mal­grat les difi­cul­tats que tot­hom, qui més, qui menys, està afron­tant. Els pobles més turístics tenen ja el nom­bre de visi­tants que alguns, no tots, esta­ven desit­jant tenir i que durant un temps, i per culpa de la pandèmia, sem­blava que mai no tor­na­ria. D’ame­na­ces de no poder gau­dir de l’estiu com es mereix sem­pre en tin­drem. La sequera segu­ra­ment és de les pit­jors, de les que més pre­o­cu­pen, pen­sant en com es mul­ti­plica la població aquests mesos en algu­nes des­ti­na­ci­ons. Però aquest any tenim a més una amenaça que fa qua­tre dies no podíem ni arri­bar a ima­gi­nar. Tor­nem a tenir elec­ci­ons i això, com bé ja saben, la gran majo­ria no ho teníem pre­vist a l’agenda. I aquesta vegada l’amenaça elec­to­ral més greu no és que puguem per­dre un diu­menge d’estiu asse­guts en una mesa elec­to­ral en una escola on els termòmetres mar­ca­ran 40 graus. La veri­ta­ble amenaça pot venir del resul­tat de les urnes, per tant ens obliga a fer un esforç per aban­do­nar l’hamaca i anar a votar de manera res­pon­sa­ble per mirar que no ens des­per­tem al mes d’agost amb un torero ges­ti­o­nant el Minis­teri de Cul­tura, un mili­tar a la car­tera de Defensa o un anti­a­vor­tista a la d’Igual­tat.

La qüestió no és per pren­dre-se-la només com una broma de mal gust. Sabem que la política està ben des­pres­ti­gi­ada, però no és el mateix el blanc que el negre. Per molt que ens refu­giem en el rela­ti­visme, la cosa es pot posar ben magra. Perquè, si ho fem així i no ens pre­nem seri­o­sa­ment aquesta amenaça, el que pas­sarà a l’agost és que ja hau­rem tre­pit­jat merda i l’olor s’escam­parà per totes les pla­ces. I no podrem dir que no ens havien avi­sat perquè els podrem acu­sar de mol­tes coses, a aquests que volen tor­nar-nos a èpoques pas­sa­des, però mai podrem dir que venien ves­tits de xai. Si us plau, que no ens robin l’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia