Pobra Barcelona!

Alea jacta est. Jaume Coll­boni ja és el suc­ces­sor de Jordi Hereu i el seu tram­via, que Bar­ce­lona li va rebut­jar en referèndum; Ada Colau ja l’espera per pac­tar el que sigui, fins i tot el govern, amb les cadi­res i les nòmines dels seus a res­guard; Daniel Sirera ja pot far­dar de sal­va­dor de la pàtria davant Feijóo i la seva cort; Ernest Mara­gall anirà al Senat a fer el que es fa al Senat i a veure de prop com el neo­fei­xisme s’empo­dera de nou a Espa­nya; Xavier Trias se n’anirà a jugar al dòmino i que els bom­bin a tots, i els bar­ce­lo­nins segui­ran la seva vida amb la incon­fu­si­ble sen­sació que, una altra vegada, els polítics els han robat les car­te­res. Per enten­dre’ns, que els bom­bin a ells també.

És la democràcia, la política, les nor­mes, és legítim. Són els hits dels últims dies, grans parau­les davant les quals tot­hom s’ha d’age­no­llar, eufe­mis­mes per blan­que­jar l’únic argu­ment que ha moti­vat el desen­llaç de les elec­ci­ons muni­ci­pals a la capi­tal de Cata­lu­nya, que és qui no dei­xem que sigui alcalde mal­grat ser el can­di­dat més votat pels bar­ce­lo­nins (Trias) i qui posem en el seu lloc mal­grat haver rebut menys suport dels ciu­ta­dans (Coll­boni). Perquè és exac­ta­ment això. Coll­boni ha rebut el suport de la majo­ria abso­luta del con­sis­tori, i això, legal­ment, és sufi­ci­ent, però el seu pro­grama no, perquè el que volen els comuns és antitètic al que vol la dreta espa­nyola i qual­se­vol cosa que vul­gui Coll­boni –per exem­ple con­nec­tar el tram­via de la Dia­go­nal– no la vol la majo­ria que s’ha con­ju­rat per fer-lo alcalde. On és la legi­ti­mi­tat de la qual tant i tant han pre­su­mit els últims dies? No deu ser que la legi­ti­mi­tat no és a les nor­mes sinó a no men­tir als ciu­ta­dans? No deu ser que la legi­ti­mi­tat no és acon­se­guir el vot de 21 regi­dors, sinó que la suma sigui cohe­rent i tin­gui un pro­grama com­par­tit al dar­rere? No deu ser que la legi­ti­mi­tat emana de fer el que vas dir als ciu­ta­dans que faries en comp­tes de fer exac­ta­ment el con­trari? Si l’únic pro­jecte és atra­par el poder, pren­dre’l de mala manera i men­tir tot­hora per acon­se­guir-ho i jus­ti­fi­car-ho, després no s’estra­nyin que algú els digui que la política és una cla­ve­guera, que la gent de bé deci­deixi que no val la pena anar a votar o que els energúmens de Vox es fre­guin les mans.