Opinió

mirades

Jordi Grau

Mirada de la Girona monumental

Joaquim Nadal ofereix, amb fotos de Jordi S. Carrera, una mirada sobre la ciutat, del Barri Vell i els voltants

Dins de la col·lecció Cata­lu­nya Monu­men­tal, que edita Efadós, s’acaba de publi­car Girona monu­men­tal, que, amb molt bon cri­teri, l’edi­to­rial ha encar­re­gat a l’his­to­ri­a­dor Joa­quim Nadal i Far­re­ras. És pro­ver­bial la capa­ci­tat de tre­ball del catedràtic d’història con­tem­porània de la UdG i que abans ho havia estat de la UAB i pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat de Liver­pool. El doc­tor Nadal, que també ho és hono­ris causa per la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà, va dedi­car trenta-cinc anys de la seva vida a la política activa, pri­mer com a alcalde de Girona, dipu­tat al Par­la­ment i can­di­dat a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, després com a home de con­fiança dels governs Mara­gall i Mon­ti­lla, i cap del grup par­la­men­tari del PSC, fins que va dei­xar la pri­mera línia de la política i també el par­tit que l’havia aco­llit i pel qual es va pre­sen­tar, com a inde­pen­dent, a les pri­me­res elec­ci­ons muni­ci­pals democràtiques de 1979. Després d’uns pro­fi­to­sos anys com a direc­tor de l’Ins­ti­tut Català de Recerca en Patri­moni Cul­tu­ral (2013-2022), va enca­rar una jubi­lació estron­cada pocs dies després pel seu nome­na­ment com a con­se­ller de Recerca i Uni­ver­si­tats. Ara bé, durant aquests més de cin­quanta anys des que es va lli­cen­ciar, el que mai ha fet ha estat dei­xar d’escriure. I quan va dei­xar la pri­mera línia política, ho va fer més que mai amb històries per­so­nals com Fent ten­ti­nes per la vida, Tes­ti­moni de càrrec o Històries d’alcalde, d’Edi­to­rial Gavar­res. La seva història per­so­nal, el que va viure a la Gene­ra­li­tat i els seus 23 anys d’alcal­dia, hi que­den ben reflec­tits. I ho con­ti­nuarà fent, d’escriure.

Girona monu­men­tal és un gran lli­bre. Pel que hi escriu, molt resu­mit, Quim Nadal, i per les foto­gra­fies de Jordi S. Car­rera, un dels grans fotògrafs d’aquesta ciu­tat, a qui cal agrair la seva feina. En el pròleg, l’arxi­ver i cro­nista ofi­cial de la ciu­tat, Joan Boa­das i Raset, ho deixa ben clar: “Amb més de mig segle pas­se­jant la seva mirada per Girona, ens ofe­reix un des­til·lat excel·lent.” Les fotos d’en Jordi “són el reflex d’una per­ma­nent estima sense la qual seria impos­si­ble cap­tar el mag­ne­tisme indis­cu­ti­ble que, en parau­les de Joa­quim Nadal, pos­se­eix Girona”, escriu Boa­das.

L’his­to­ri­a­dor Nadal comença així la seva intro­ducció. Divi­deix el lli­bre en qua­tre apar­tats: Barri Vell: El clos august de la ciu­tat romana; Mer­ca­dal: l’antic barri de con­vents i fàbri­ques; La ciu­tat escam­pada: el Parc de la Devesa, les Hor­tes del Güell, el Parc Cen­tral i el Parc del Mig­dia; Els vol­tants: Pedret, Parc de les ribes del Ter, Montjuïc i Sant Daniel. Explica Nadal que l’apro­xi­mació del visi­tant és sem­pre de fora cap endins, on Sant Feliu, amb la seva fina agu­lla gòtica, “esti­lit­zada com un xifrer”, diu poètica­ment qui va ser alcalde de Girona es com­ple­menta amb la cate­dral “amb la seva aus­tera volup­tu­o­si­tat bar­roca”.

Un lli­bre per mirar, guar­dar i enten­dre una ciu­tat que recorre de la pedra a la pedra, cons­truïda sobre els fona­ments de les pedre­res de Pedret i de les Pedre­res. Una ciu­tat que va renéixer amb la gestió del pri­mer alcalde democràtic, l’autor dels tex­tos d’aquesta obra que res­se­gueix els iti­ne­ra­ris monu­men­tals, eclesiàstics i civils de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.