Opinió

Pla, a un parell de clics

Un treball únic, inaudit i excepcional en la literatura nostrada, que posa en relleu un gran autor europeu

Sis mil dos-cents qua­ranta-tres arti­cles, sei­xanta-vuit capçale­res del món sen­cer i tota una vida, del 1917 al 1980, d’escrip­tura en dia­ris. Més de sis mil arti­cles a l’abast amb un parell de clics; un tre­ball únic, inau­dit i excep­ci­o­nal en la lite­ra­tura nos­trada, que posa en relleu un gran autor euro­peu. Mai no ho hau­ria ima­gi­nat. La feina de la gent de la Càtedra Josep Pla de la UdG ha resul­tat titànica. He d’excel·lir-ne, perquè els conec i els tinc per amics, el pro­fes­sor Xavier Pla (avi­nent cognom!) i el direc­tor de la Fun­dació Josep Pla de Pala­fru­gell, Fran­cesc Mon­tero. No tan sols han loca­lit­zat tots els arti­cles publi­cats per l’escrip­tor de Llo­friu, sinó que els han edi­tat i inde­xat perquè se’n puguin fer cer­ques diver­ses i de tot tipus.

Ultra aquesta mera­ve­lla, la cosa em pro­voca un goig per­so­nal perquè, enllà del tracte i con­tacte amb el senyor Pla, m’ha fet recor­dar amb emoció aque­lles lec­tu­res d’arti­cles a Des­tino que el meu pare em feia lle­gir. Ara ja puc dir que m’obli­gava a lle­gir-los, i també els de Romano, pseudònim de Manuel Bru­net, de con­tin­guts mar­ca­da­ment vati­ca­nis­tes. Bru­net s’establí a Figue­res a par­tir del 1942 i hi morí catorze anys després, on encara hi per­dura un roma­nent de bell record –però que, això sí, s’ha de bus­car amb lupa.

Dels arti­cles que lle­gia amb el pare a casa els cin­quan­tes del segle pas­sat i ara tor­nats a lle­gir per obra i gràcia de la Càtedra Josep Pla i de la Fun­dació de Pala­fru­gell, m’ha revin­gut un record vague i dis­tant dels que dedicà al Por­tu­gal d’Oli­veira Sala­zar, i con­cre­ta­ment on parla de les car­re­te­res d’aquell país: Pla té un mapa on les car­re­te­res es qua­li­fi­quen de bones, mit­ja­nes i dolen­tes; se sorprèn que al mapa n’hi hagi tan poques de dolen­tes, i en canvi ve a dir que no n’ha tro­bat cap de bona. I sobre­tot hi ha les famo­ses car­tes de lluny: Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Ale­ma­nya, Dina­marca, Suècia, etc. Vaga­ment recordo també aquell epi­sodi del 1955, les car­tes que es van per­dre envi­a­des des de Rio de Janeiro i Des­tino li demanà que les tornés a escriure. Sobre Bra­sil, el maig de 1958 el polígraf de Llo­friu encapçala així un arti­cle: Un país gran­di­oso que está por inau­gu­rar. Pot­ser ara podria encapçalar igual en relació al nos­tre. O no?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.