Opinió

15 són 15

Què hem après de la pandèmia?

La irrupció de la pandèmia va evi­den­ciar els ris­cos d’un crei­xe­ment econòmic insos­te­ni­ble i la vul­ne­ra­bi­li­tat de la raça humana. Durant els pri­mers mesos de l’any 2020, el Pla­neta es va para­lit­zar. Con­fi­nar-se era l’únic remei con­tra un virus que es va pro­pa­gar a gran velo­ci­tat, de forma ines­pe­rada i impre­vista. I enmig d’aquesta situ­ació tan greu, la glo­ba­lit­zació econòmica es va posar en entre­dit. Totes les bon­dats que fins aquell moment s’havien vist a la inter­con­nexió entre països van que­dar qüesti­o­na­des en unes poques set­ma­nes. Entre d’altres solu­ci­ons, es par­lava de subs­ti­tuir les cade­nes de pro­ducció glo­bal per sis­te­mes de pro­ducció local, pas­sar del con­sum online al con­sum de pro­xi­mi­tat o reduir els des­plaçaments humans.

Fa poc més de dos anys (nomes dos!) es defen­sa­ven aques­tes trans­for­ma­ci­ons per a afa­vo­rir la sos­te­ni­bi­li­tat i la pre­ser­vació del medi ambi­ent, alhora que garan­tir també la segu­re­tat sanitària mun­dial. Des de tots els racons del mon i des de tots els àmbits polítics i científics es rei­vin­di­cava la neces­si­tat de trans­for­mar el sis­tema soci­o­e­conòmic cap a un model més res­pectuós amb el medi ambi­ent, un ’de-crei­xe­ment’ en l’ús de recur­sos natu­rals i una major des­pesa sanitària en R+D.

I on som ara mateix? Malau­ra­da­ment, sem­bla que aque­lla neces­si­tat trans­for­ma­dora s’ha esvaït. Els nivells d’emis­si­ons de gasos d’efecte hiver­na­cle del 2022 foren un 7% supe­ri­ors als nivells de l’any 2020. El volum de tràfic aeri va créixer el 2022 un 64,4% arri­bant al 62,2% dels nivells pre­pandèmia, que s’espe­ren asso­lir aquest 2023. El con­sum de petroli mun­dial va créixer un 6,1% el 2021 res­pecte els nivells del 2020 i un 3,5% el 2022. Per tant, sem­bla que l’eco­no­mia mun­dial va res­si­tu­ant-se a la senda prèvia a la irrupció del coro­na­vi­rus.

És més que qüesti­o­na­ble que un crei­xe­ment econòmic per­sis­tent i un aug­ment sense límit dels nivells de con­sum vagin lli­gats a una millora gene­ra­lit­zada de benes­tar. I és que no podem aug­men­tar la pro­ducció i el con­sum inde­fi­ni­da­ment quan: i) vivim en un Pla­neta que té uns recur­sos finits, ii) estem gene­rant un mal ambi­en­tal més gran que la capa­ci­tat del medi ambi­ent d’absor­bir aquest dany. Aquesta no és una idea nova, però la seva con­creció en acci­ons pràcti­ques es resis­teix i no s’albi­ren acci­ons deci­di­des per a pal·liar aquest fet. Tot això mal­grat les pres­si­ons d’orga­nis­mes no gover­na­men­tals, acti­vis­tes ambi­en­tals, o altres movi­ments soci­als que cada cop estan més orga­nit­zats i que tenen un abast mun­dial. De cara al futur, per exem­ple, és més pro­va­ble reduir les emis­si­ons mit­jançant una gene­ra­lit­zació de l’hidro­gen com a com­bus­ti­ble aeri que no pas una decisió gene­ra­lit­zada dels con­su­mi­dors en reduir els des­plaçaments o en subs­ti­tuir el trans­port aeri per mit­jans de trans­port més sos­te­ni­ble. Un cop més, els avenços tec­nològics són l’espe­rança de la huma­ni­tat. Però en un pla­neta cada cop més satu­rat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia