Opinió

De reüll

La mentidera

Nadezhda es va allis­tar al KGB perquè ser­rava les dents cada cop que el capi­tost local del par­tit asset­java la mare, vídua de guerra. Rossa i amb una mirada feri­dora, es va posar una màscara i va simu­lar la per­fecta vida d’esposa ame­ri­cana de classe mit­jana en una casa de fus­tes blan­ques d’un dels bar­ris resi­den­ci­als de Was­hing­ton. Al final de la pri­mera tem­po­rada de la sèrie d’espies The Ame­ri­cans sona Games wit­hout fron­ti­ers, de Peter Gabriel, per reblar el que ja sabem. La men­tida amaga certa veri­tat i Andrei Bez­rukov i Elena Vavi­lova van ser els ver­da­ders espies rus­sos als Estats Units de finals dels noranta. Una de les excel·lències de la sèrie, però, és que els espies que mos­tra no són amo­rals, tenen con­tra­dic­ci­ons i sen­ti­ments. No així la pro­ta­go­nista. L’espia rossa, d’ulls esquius, no s’esquerda amb faci­li­tat com sí que fa l’espia i marit, sen­si­ble, més dèbil segons Mos­cou. Ella es torna a posar la màscara i la per­ruca i no qüesti­ona les ordres, les exe­cuta, encara que en aquell moment de la història l’ideal ja no val­gui res. És el que menys importa. Com ara. L’objec­tiu del procés és a la pape­rera i la poli­cia infil­trada es posa la màscara, gai­rebé per­fecta. No penso que la mogui cap ideal i em costa enten­dre qui no s’esquerda, que es mou per la vida com un repli­cant, però no com a màscara per sobre­viure, sinó per estar­ru­far-se entre els seus, pre­mi­ada per ser l’espia que va fer de l’amor la men­tida més gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia