L’ànima de Girona

Les tem­pe­ra­tu­res ele­vadíssi­mes i la sequera ens fan plan­te­jar mol­tes coses sobre l’esde­ve­ni­dor que ens espera. Entre les con­clu­si­ons a què arri­bem és que ens cal recon­nec­tar amb el nos­tre entorn més imme­diat, can­viar alguns hàbits i aban­do­nar el con­su­misme de la glo­ba­lit­zació per retor­nar al gaudi de viure en har­mo­nia amb pai­satge, tra­di­ci­ons o pro­duc­tes. Com­prar més local, més de tem­po­rada i a comerços de pro­xi­mi­tat és una de les reco­ma­na­ci­ons que ens impo­sem quan pre­nem consciència del món que ens arriba. En aquest con­text, hem d’adme­tre que viure a Girona ens ho posa tot una mica més fàcil. Una ciu­tat de dimensió humana, amb una llarga tra­dició comer­cial i una pro­xi­mi­tat a un entorn rural que faci­lita l’arri­bada de pro­duc­tes de qua­li­tat a través d’aquesta mera­ve­llosa invenció que són els mer­cats. Segur que aquest és el camí.

Però les ciu­tats són, sobre­tot, la seva ànima i la seva per­so­na­li­tat. Al cap i a la fi, de pro­duc­tes bons i de ciu­tats boni­ques, el nos­tre país en té molts. Però allò que fa que un indret sigui genuí, que en reco­ne­guem el seu caràcter i li escol­tem la veu pròpia que ens parla a través dels segles, això és irre­pe­ti­ble. I Girona, sense ser per­fecte, és una de les ciu­tats on poder cons­truir un pro­jecte de vida que recon­necti amb l’entorn, que et recon­ciliï amb les gene­ra­ci­ons pre­ce­dents i asse­guri el futur a les gene­ra­ci­ons que vin­dran.

Saber expli­car això als turis­tes que aquest estiu ens visi­ten és una de les claus perquè Girona tin­gui una relació pro­fi­tosa i har­mo­ni­osa amb el sec­tor turístic. Podem ofe­rir molts bons esta­bli­ments —res­tau­rants, boti­gues, hotels de màxima qua­li­tat, bons equi­pa­ments cul­tu­rals–, però hi ha un aspecte imma­te­rial del turisme que hem de cui­dar molt. És un aspecte deli­cat i fràgil, però és únic i és reco­nei­xi­ble, i és el que pro­te­geix ciu­tats deli­ca­des com la nos­tra dels efec­tes inde­sit­jats de la glo­ba­lit­zació turística. Esti­mar i fer esti­mar la nos­tra ciu­tat és més impor­tant que la car­te­llera d’acti­vi­tats amb què pen­sem atraure visi­tants. Ho dic com a giro­nina, però també com a turista: només quan visi­tes una ciu­tat que té ànima, on viu gent que se l’estima i la sap fer esti­mar, tens ganes de tor­nar-hi i de viure-hi.