Tribuna
Paciència estratègica
Arnaldo Otegi fa poc va recomanar tenir paciència estratègica i preparar-se per a noves oportunitats per a l’emancipació dels nostres pobles que segur que es donaran. La recomanació és convenient davant l’esverament produït pels resultats electorals que a Catalunya s’enfoquen amb un dramatisme que no correspon a una visió estratègica.
ELS DIVERSOS PROCESSOS
I MALGRAT TOT
EL PROBLEMA DE LA FUGA
L’escenari no és dolent, paradoxalment, si els republicans de manera desacomplexada, una mica més encara, com han fet en campanya, admeten on som i criden a anar més enllà del vot, a ocupar tots els espais d’influència social i a l’èpica del conflicte de trinxeres. Perquè a Junts ara li toca baixar de la tribuna on s’ha dedicat a comentar el partit i criticar l’equip independentista que havia sortit a jugar al camp amb errors i febleses, davant d’un poderós adversari. La teoria del bloqueig, com a molt, pot durar-los una repetició electoral, perquè al final si no ho aprofita per aconseguir quelcom, 330 diputats es posaran d’acord per no cedir res d’essencial per a la seva concepció jacobina d’Espanya. Una altra cosa seria si tinguéssim una situació insurreccional persistent al carrer, cosa que no és el cas.